Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'ermita de Sant Honorat, patró d'Algaida, és una petita església situada al vessant meridional al puig de Randa. D'ençà del segle XIV, la muntanya va ser habitada per persones en retir espiritual després que fos el lloc de contemplació de Ramon Llull. A finals del XV es portà a terme la primera edificació per acollir els eremites Arnau Desbrull i Miquel Catllar que des de feia anys vivien a la contrada. S'aprofità que ja no hi havia ermitans per a reformar l'edifici entre 1654 i 1661. Des de 1763 la Confraria de Sant Pau i Sant Antoni s'hi establí fins a la darreria del segle XIX. El 1890 se'n va fer càrrec Joaquim Rosselló i Ferrà que hi fundà l'orde dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. L'edifici tingué una nova reforma el 1962. Hi podem llegir un fragment de les memòries de Miquel Gayà de quan hi estudià i una visió paisatgística de Joan Santamaria de quan puja a Cura.
Va decidir que pegaria un bot fins al santuari de Gràcia, que era el lloc on li agradava anar quan volia estar tot sol o quan, senzillament, li venia de gust regalar-se els ulls amb la panoràmica que es divisava des d'allà dalt, i que li feia venir una sensació molt agradable d'amplitud. Va pujar a la bicicleta i, seguit per en Boira, va encetar el camí enfilant pel carrer del Convent.
Pel setembre del 1930 deixava el monestir de Lluc per seguir els estudis en l'escola apostòlica de Sant Honorat al puig de Randa. L'emplaçament d'aquest santuari era admirable a tot esser-ho. Situat a la banda de migjorn, sobre uns penya-segats abruptes, té a sota, albergat en una immensa cova, el santuari de Gràcia, i més al nord, sobre la carena de la muntanya, el santuari de Cura, amarat de llegendes lul·lianes. Des de Sant Honorat, la panoràmica és bellíssima: pobles i ciutats a l'entorn i en la llunyania; a mà dreta, les planures i marines de Llucmajor; a mà esquerra, tot de muntanyoles variadíssimes, plenes de verdor; enfora, la mar que retalla les costes de Mallorca; més enfora, l'illa de Cabrera... En dies de bon temps, el sol hi queia com un roi de mel daurada; a la tardor, el vent hi cantava com un orgue solemne i ple de majestat; tot l'any, una solitud gairebé aplanadora. Encara no hi teníem servei d'electricitat, bé que una instal·lació de carbur la suplia eficientment. L'església, la casa, totes les dependències tenien un caire d'austeritat i pobresa ben simpàtiques, però no s'hi notava la misèria en res ni per res.
Allí vaig començar tercer any de llatí i altres assignatures, entre les quals figurava retòrica i poètica. Aquesta la impartia el pare Antoni Thomàs, escriptor, poeta i orador modèlic, que mantenia bona amistat amb una escriptora de tant de nom com fou Maria Antonia Salvà.
A mesura que ascendim, l'illa va sortint als nostres peus com un immens tapís de coloraines. La perspectiva varia a cada revolt. Ara és la fosca planada de Llucmajor amb un blavíssim fistó de mar al fons; ara l'estesa xiroia dels camps abrandats de Felanitx i Manacor; ara les daurades i esplèndides llunyanies d'Artà i de Capdepera; ara el caprici inefable de les badies d'Alcúdia i de Pollença; ara els valents i originals puntillons de les serres de Formentor; ara les gepes monstruoses i peludes de les muntanyes de Lluc i de Sóller; ara la visió de Palma mig entelada per la calitja, i ara els claps de majòlica que formen entre l'atapida verdor del centre de l'illa els pobles d'Inca, Muro, Santa Margarida, Sa Pobla, Campanet, Sineu, Alaró...
Altres indrets de Algaida: