Can Gilabert de la Portella

Autor: Llorenç Moyà Gilabert
Obra: Antologia poètica , 1990
Pàgines: 98-99

Autoretrat

 

Sóc baix, sense cridar l'atenció,

grisenc, emperò abans mig rossejava,

tinc un piquet d'orgull per l'avior,

com una mena secular de bava

 

emperò em resta com un foc colgat

-molta brasa i flamada atapeïda

fins que esclata en trobar l'incert forat-.

 

Dins meu -només jo ho sent- l'anhel em crida;

malgrat tot, com un riu emparedat,

sense estralls va avançant la meva vida.

Autor: Llorenç Moyà Gilabert
Obra: Antologia poètica , 1990
Pàgines: 109-110 i 113

Goigs a Misser Llorenç Moyà Gilabert de la Portella

 

Tant si et va com si no et va

set almuds té la barcella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

El jorn deis Reis d'Orient

—que el mil nou-cents setze obria—

et donà llum i talent

acomplida germania,

facilitat de plorar

i un cor que estella no estella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

Vares néixer a un vell casal

amb pintures pompeianes,

tot enrevoltat com cal

de raïms, nous i magranes,

amb estables, cup i altar

dins la barroca capella

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

Per tu fou goig i salut

iniciar els primers passos

entre banquets de vellut

i penjarolls de domassos,

fill d'un pare castellà

i una mare rossa i bella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

Quan eres simple minyó

dins la paternal bardissa

feres estada a Maó,

a l'alta Àvila i a Eivissa,

amb salut si fa no fa,

amb desmai i mig centella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

A Ciutat vàreu fer niu

ais deu anys, quan no hi ha espines,

per tornar-vos cada estiu

a la teva alta Robines,

amb el clan familiar

i una il·lusió novella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella. [...]

 

Mil poemes has escrit

narracions i teatre,

com qui amb murta i boix florit

fa una trunyella de llatre,

mentre l'amor pasta el pa

i un nou dia s'esbadella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

Que no et sigui l'any darrer

el de mil nou-cents vuitanta

si a Déu plau i si te convé

ara que una Nova Planta

l'antiga Pàtria ens durà

amb rosada de poncella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

Ja he vessat tot el que hi ha

dins la teva candella,

oh, misser Llorenç Moyà

Gilabert de la Portella.

 

Oració

 

Si estimes, Llorenç Moya

el català follament,

no et retis ni un sol moment

al sempre intrús castellà.

Pensa que Déu et donà

un Verb i una Nació

que cap llei ni cap senyor

pels dallons no es pot passar.

Tu ets mallorquí-català

per sang i convicció.

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu per Mallorca. Sense veure el mar , 2005
Pàgines: 44-45

Entrem a Binissalem per un altre carrer, i passem per davant de can Gelabert de la Portella, potser l'edifici més gran de la vila. Va ser propietat d'una de les famílies més poderoses de Binissalem. Aquests senyors rurals, amb d'altres, van fer un paper important en l'organització social de Mallorca del segle XVI al XVIII. Posseïen molta terra, i bastien els seus magnífics casals per poder acreditar el luxe de l'aristocràcia.

L'escriptor Llorenç Moyà va viure aquí. El seu nom complet és ressonant: Llorenç Moyà Gelabert de la Portella i de la Bombarda. Era l'hereu de cinc segles d'història. Tot i aquests antecedents senyorials. Llorenç Moyà es convertí en un dels escriptors més populars de Mallorca. Era de la generació de Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Miquel Dolç, Jaume Vidal Alcover i Marià Villangómez, és a dir, dels modernitzadors de la literatura en català a les Balears. Va escriure versos, teatre, novel·les. A més, va impulsar la recuperació de diverses festes populars, el que avui se'n diu un animador cultural.

Autor: Montserrat Roig i Fransitorra
Obra: Retrats paral·lels / 2 , 1976
Pàgina: 192

Prop de la casa de Binissalem hi ha un carrer dedicat a en Llorenç Villalonga de Tofla. Deixem la casa i anem més al nord. Arribem a «Can Gelabert», la possessió de l'avi de la Teresa Gelabert. És una casa encara més gran, quasi enrunada. La part del darrera és plena de brossa, de males herbes; les parets ennegrides pel temps. El celler, quasi enderrocat, amb bigues corcades, que cauen a poc a poc. Herbes, pedres, trossos de fusta tot enderrocat i apilonat dins l'edifici. La tina també estava corcada. Dins de la cava hi havia una escala tallada en pedra, que comunicava amb una mina subterrània que donava al pou. Tot tenia un aire misteriós, d'enigma, de desolació. Abans l'avi de la Teresa Gelabert era l'amo de mig poble i vivia de les vinyes. Avui, segons la Teresa Gelabert, el «turisme ho ha desfet tot». Les ametlles no les recull ningú, i un any es moren amb les gelades, i l'altre, perquè es podreixen als arbres. Les ametlles i el vi de Binissalem donaven prou per viure i tenir petits luxes aristòcrates rurals. A la paret del davant de la casa hi ha un pati típic mallorquí.

Autor: Montserrat Roig i Fransitorra
Obra: Retrats paral·lels / 2 , 1976
Pàgina: 193

En el pati de Can Gelabert, humit, hi ha plantes verdes de totes menes i formes. Enfiladisses, cactus. La cisterna l'encapçala una figura de pedra que representa un lleó, i a sota una sirena amb una serp a les mans. Fa anys, van tallar els pits a la sirena immoral. Ara es veuen dos forats en el seu cos. Quan sortim de la possessió, en Villalonga, que semblava absent, diu que les cases enrunades el deprimeixen.