Creu de Santa Ponça

Autor: Jaume I Conqueridor
Obra: Crònica o Llibre dels Feits , 1982
Pàgina: 101

I va ser acordat que enviéssim don Nuno en una galera que era seva, i en Ramon de Montcada en la galera de Tortosa, i que anessin riba mar com qui va contra Mallorca, i allí on ells estimessin que fos bo lloc per arribar l'estol, que allí arribéssim. I trobaren un lloc qui havia nom Santa Ponça, i estimaren que allí era bon lloc d'arribar, i que hi havia un puig, i prop de la mar, i amb cinc-cents hòmens que hi poguessin pujar no hauríem paor que el perdessin ans seria arribat tot l'estol. I fou així decidit que el diumenge reposessin en aquell puig del Pantaleu.  I sobre això, diumenge a l'hora de migdia, nedant a nós, vingué un sarraí que tenia per nom Alí de la Palomera i ens contà noves de l'olla, i del rei, i de la ciutat.

Autor: Bernat Desclot
Obra: Crònica , 1982
Pàgina: 87

Van veure davant ells un bell port, qui ha nom Santa Ponça, en què podien molt bé eixir i que no hi havia de sarraïns negú. I aquí ells prengueren terra al pus tost que pogueren, cavallers i servents. I aquí van veure  un bell puig, alt i escarit; i un servent en camisa amb avarques als peus, amb un penó baixà, partí-se de la host i muntà-se'n al puig, i després senyà amb lo penó que decidissin de muntar al puig abans que els sarraïns hi fossen. En quan aquells de la host ho veieren, foren-ne molt alegres, i, així com davallaren en terra amb llurs armes, muntaren el puig, que la un no esperava l'altre. Sí que en Ramon de Montcada fou aparellat, i els primers, i fou en el puig amb gran res d'altres gents; i veieren venir los sarraïns qui eren a la Palomera,  fins a deu mil, qui els anaven seguint.

Autor: Miquel Dolç i Dolç
Obra: Els poetes insulars de la postguerra , 1951
Pàgina: 59

Futur

 

Amb Ella us reveuré quan dins el cor

les ones moguin més sonora vida:

Peguera, Santa Ponça, Camp de Mar,

on la meva infantesa dolorida

va veure obrir-se els únics jorns plaents

com una capsa de música.

Tot sembla avui, en el silenci blau,

miraculosament reviure;

sento els records més durs

apropar-se'm al front com a carícies.

Amb Ella us reveuré. Dalt del vaixell,

tombat el front en sa mà fina,

Sa Porrassa, Portals, Cala Major,

m'arrossaran el cor com un baptisme.

 

Cor infantil! Llavors seré

per als seus ulls de verge una joguina.

L'amada collirà diamants vius

en l'albada marítima de l'illa,

i fruitarà cançons i visions

la corba transparent de la badia.

I el futur és en mi. No el desvetlleu,

que és el seu son extàtica fatiga.

Floreixen ara en els meus ulls madurs

totes les roses de la vida.