Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Llucalcari, popularment conegut com "es Carrer", és un lloc que està situat a uns tres quilòmetres del nucli urbà en la carretera cap a Sóller. El topònim té doble origen, llatí i àrab, i el podem traduir com "alquería del bosc". Està integrat per una quinzena d'edificacions assentades sobre un replà de la muntanya, a 85 metres d'altura sobre el nivell de la mar. De les cinc antigues torres de defensa en resten tres, les de la Casa d'Amunt, Can Simó i Can Paloni (on des de 1933 hi ha l'hotel Costa d'Or). Hi trobarem també una capella de finals del segle XVIII dedicada a la Mare de Déu d'Agost. Un primer text, de Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955), el podem llegir mirant de tenir a la vista alguna palmera; el segon, un fragment del pròleg d'Epitelis tendríssims, de Carme Riera, fa referència a l'Hotel Costa d'Or i de per què el tria per a començar aquesta obra de tema eròtic.
Entorn de la palmera de Llucalcari
Escarré o Llucalcari, és un niu de pedra i de calç a ple sol.
Hi ha una palmera esvelta que emergeix com una flor tutelar de les quatre cases del llogarret.
Al fons, l'ampla faixa de la mar.
Per un estret corriol pedregós, que fa baixada, hom va a parar a una petita platja.
El terreny és plantat d'olivers.
Algun pi venturer.
Arreu, matolls d'herbes boscanes que exhalen un perfum balsàmic reconfortant.
A banda i banda de la petita platja, estenent-se fins el lluny del lluny, cap a la banda de Deià, hi ha uns grans munts de roques opalescents i uns recers profunds d'aigua policromada.
Són les famoses «cales» d'ensomni.
L'ànima i els sentits es fonen allí, inenarrablement...
Per la banda de terra hi ha unes belles serralades color de magrana.
Aquest és un petit hotel situat a Lluc-Alcari, un llogarret pròxim a Deià, a la costa nord de Mallorca. El paratge és meravellós i molt tranquil. El jardí de l'hotel comunica amb el bosc que davalla fins a la mar. Encara, en aquestes contrades mediterrànies, les aigües són netes, blavíssimes –Posidó en exiliar-se es retirà prop d'aquí- i acullen hospitalàries els cossos nus.
Cercava aquest estiu, en un lloc prop de la platja i lluny del brogit dels Tours Operators, una cambra que miràs a la mar amb taula suficientment ampla per escriure, escampant papers arreu. I vaig venir a Lluc-Alcari, possiblement guiada per l'ombra benefactora d'Anaïs Nin, que recorregué aquests paisatges i per l'esperit de George Sand que, tot sovint, torna a instal·lar-se a la "verda Helvècia sota el cel de Calàbria"...
Altres indrets de Deià: