Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Cala Tuent está situada entre Punta de sa Corda i Morro des Forat, i sota mateix del Puig Major (1.445 metres d'altitud), el cim més alt de les illes Balears i Pitiüses. Té una platja semicircular, de primer amb arena i, després, de còdols. Exposada als vents nord-oest-nord-est la fa perillosa per ancorar-hi embarcacions. Hi podrem llegir: una breu descripció de Bernat Cifre; un fragment de Temps d'innocència, de Carme Riera, que la destaca com un lloc paradisíac i el poema que l'August Bover li va dedicar.
Posta de sol a Tuent (fragment)
Posta de gent, posta de sol. Dins la botella de vi fort de la jornada resten unes copes de llum i dia. El verd de La Calobra —pins, oliveres i arbres fruiters— encara és verd. La terra, roja, encara és roja. Per l'asfalt, que es revincla com enlloc de Mallorca, pujam, i tombam a mà dreta. Enfront, damunt la collada enlluernada, l'Oratori de Sant Llorenç. D'allà una davallada seca i curta. L'olivar arriba al mar; gent i barques a Tuent s'arraceren, no entre els pins, sinó baix de les oliveres: platja d'oliveres, ombra més benigna i aclarida. [...]
Si no heu estat mai a Tuent, feis lo que feia jo: rodar damunt els talons, lentament, escurant tots els voltants; des de les bolles blanques del Puig Major ben damunt vostro, al caire del serral —el Puig Major "centra" els balons blancs del seu observatori: estirau el coll i el cap, és meu! , i els hi prendreu— fins a les marjades i la carretera polsosa i els esvorancs de les carenes; com roinarà tot això a l'hivern amb les pluges o amb el desglaç de les nevades! Caminam, ens espotonam sobre el codolar; lloam o criticam Tuent, recitam En Costa o Joan Alcover, anam al bar a prendre l'enèsima gasosa del dia.
A Mallorca, com passava a l'antiga Grècia, en alguns indrets, com a Cala Tuent, veïnada de la destruïda Calobra, les oliveres arriben quasi a frec de mar, un prodigi que, unint Minerva i Posidó, ens recorda que la nostra pàtria, com la dels grecs, és la Mediterrània. El verd de les oliveres, argent bellugadís mogut per l'oratge, quasi s'emmiralla dins el blau de les ones. Les fulles canten un vou-veri-vou a la mar petita, recerada de la cala. Les oliveres mil·lenàries saben bé el seu ofici de mares tel·lúriques, mai no l'han oblidat. La cançó de bressol és la mateixa de sempre, miracle del vent que murmura a cau de fulla, a cau de branca. La cançó de bressol fa callar la remor de la mar gran i el silenci s'estén per la cala... I sentim una pau verda, una altra descoberta d'aquells anys, que no és la dels sembrats, és la de les oliveres de Cala Tuent. Si fa sol són verdes i es tornen grises els dies d'ennigulada, els dies en què la mar també es torna grisa. Ambdues, mar i oliveres, oliveres i mar van conjuntades, del color de plom.
Crepuscle a Cala Tuent
Amb l'alè contingut, veuràs el sol
d'horabaixa calant foc a la mar.
I només el corb marí gosarà
travessar aquests instants tot ferint l'aire.
Davalla lent, fins a besar la platja
—estol gojat i trèmul— un ramat
d'oliveres de dalt del Puig Major.
La brisa et durà el so de les esquelles.
Com una dolça amant, el clapoteig
de l'aigua, la llum suau i rogenca
i la cala serena et corprendran.
Amb el record, perdurarà la posta.
A desgrat dels unglots que l'amenacen
i s'allarguen per damunt de la serra.
Altres indrets de Escorca: