Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Santa Margalida és la patrona de la vila perquè arran d'una greu sequera es feren rogatives a la santa i l'aigua començà a brollar on ara es troba la Font. S'hi baixa per unes escales de 32 graons. A baix de tot, sobre una pedra amb un nínxol central, s'hi troba la imatge de la santa. A la paret dreta hi ha un baix relleu que representa Santa Bàrbara, i a l'esquerra, un altre amb Sant Miquel. Avui, dins la font, dins una fornícula i protegida amb un vidre dels actes vandàlics, hi ha una imatge de la santa. Davant per davant, en posició força enlairada, es troba l'església Major de Sant Miquel. Va ser construïda a la segona meitat del segle XVI entre 1551 i 1591. La titular de la parròquia va ésser, en un principi, de Santa Maria. Devers l'any 1375 i probablement en ocasió de la construcció d'un nou temple, el titular passà a ser Sant Miquel. La torre del campanar té 30 metres d'alçada (151 damunt el nivell de la mar). La seva construcció començà l'any 1615. Sofrí moltes interrupcions i no s'acabà fins l'any 1680. La campana més antiga és n'Eloi que data d'aquest any.
Entre altres llegendes es conta que dins sa Font de Santa Margalida hi viu una bella i misteriosa dona, na Maria Enganxa, que per encanteri d'una mala fada, que estava gelosa de la seva bellesa i galania, la condemnà a viure pels carrerons que hi havia davall de sa Font. Des de llavors, tresca per aquells passadissos mullant les seves vestidures dins les fredes aigües de sa Font. A més d'evocar aquesta llegenda popular podem servir-nos de record de Joan Santamaria quan va passar per la vila a la dècada dels trenta del segle passat i d'un poema de Miquel Bauçà que sintetitza molt gràficament com era la vida en ple franquista en viles com la de Felanitx.
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Apa! Unes quantes camallades més i ja som a Felanitx. Felanitx és una gran vila que cada estació de l'any fa una aroma distinta. Com que la seva ricor és l'agricultura, resulta que, segons sigui el temps que us escau d'entrar-hi, trobeu que ara fa olor de most, ara de garrofes, ara de gra d'ametlla, ara de forment i ara de fruites i hortalisses fresques. La seva configuració plàstica sembla disposada a posta per a un plafó decoratiu, que de bona gana pintaríeu per tal de posar-lo en el lloc més vistent de la vostra cambra de treball. Tot l'escampall de les cases està apinyat dins l'espai que deixen quatre xamosos serradets de colors diferents, coronats de molins de vent i un d'ells, de més a més, amb les tofes fosques i punxegudes deis xiprers del Calvari.
Entreu a un carrer i pregunteu al primer trobadís on és l'església major. El preguntat, ja veieu que deixa la feina, us dóna la dreta i us acomboia cap a l'església, tot i obligant-vos, però, a fer una gran marrada, a fi i efecte que pugueu veure a lloure el bo i millor de la vila. Pel camí se us apleguen uns altres passavolants, i aviat ja sou una bella colla, us mostren els patis de les cases més riques, els indrets més notables, les botigues més fastuosos, els pastissers més acreditats, l'Ateneu, els llocs més cèlebres de la història local com és ara la casa nadiua de l'«agermanat» Joanot Colom i la de l'arquitecte Sagrera, l'autor de la Llotja de Palma; us recomanen amb molt d'interès una ascensió a Sant Salvador, des d'on, si fa bo, veureu Menorca i Cabrera; que aneu després al castell de Santueri, tan ric de records, que no us descuideu per res del món d'arribar-vos a Porto-Colom i sojornar-hi, si pot ésser, una setmana, i, finalment, garlant, garlant com si fóssiu amics de tota la vida, arribeu davant l'església, la barroca façana de la qual us deixa el cor robat.
Aleshores traieu el verascopi, impressioneu unes quantes plaques, entreu al temple, hi feu un bon repàs, i, en sortir, us adoneu que el rellotge només marca cinc hores de la tarda.
—On va ara, es senyor?—us pregunta amatent un dels vostres companys.
—Enlloc. Tinc totes les feines llestes i la qüestió és passar l'estona fins a l'hora de sopar.
—Llavò, vingau amb jo. Irem a l'hort, menjareu rems, coïreu flors i fareu gana. Hala, anam.
Quina gent més galana! Eixim del poble, enfilem un viarany florit i, mentre cau la tarda, els camps s'encenen de mangra i l'aire s'omple de sentors de marinada, jo vaig dient entre mi, amb l'ànima ofesa:
—Que m'agradaria, tot esperant la mort, de fer dia i vida a Felanitx!
Autor:
Miquel Bauçà i Rosselló
Obra: Obra poètica 1959-1983 , 1987
Obra: Obra poètica 1959-1983 , 1987
Les viletes provincianes
La lluentor, l'esgotament,
els rellotges de les viletes provincianes,
els rellotges dels ajuntaments i les rectories,
els bojos i els ris consagrats,
les festes, els sants i els coets,
les paperines, els cacauets,
les marxes i els himnes nacionals.
Altres indrets de Felanitx:
Indrets