Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El claustre de Sant Domènec està íntimament lligat al convent-església del mateix nom, que se situa al seu costat. L'antic convent dels dominics es va fundar el 1604. L'església (1664-1689) és barroca i fou convertida en parròquia el 1962. Té planta de nau única dividida en cinc trams i capelles laterals. La coberta és de volta de mig canó. La façana, folrada de pedra viva, és totalment llisa i té una rosassa al centre. L'única decoració es troba a la portada, formada per dues pilastres estriades amb capitells jònics sobre les quals reposa l'entaulament. A sobre, un nínxol conté la imatge de la Mare de Déu donant el rosari a Sant Domènec. El claustre (1730) té forma quadrangular amb set arcs carpanells a cada un dels costats, aguantats per columnes de pedra amb capitells jònics. El seu ús ha variat molt al llarg de la història: al principi era un espai eclesiàstic, a poc a poc va anar agafant altres usos, i al llarg de la guerra civil espanyola s'emprà com a presó. Un ús molt poc freqüent d'aquest tipus de construccions fou, al llarg del segle XIX, el de plaça de toros. Actualment, acull la biblioteca municipal, sales d'exposicions i de conferències i diferents serveis municipals. El claustre serà un bon punt per llegir els records d'infantesa de Llorenç Riber lligats amb les fires inqueres i dos fragments de Camí de Tofla, de Jaume Armengol que recrea unes votacions arran les eleccions del 16 de febrer de 1934 i la repressió feixista de durant la guerra.
Autor:
Llorenç Riber i Campins
Obra: La minyonia d'un infant orat , 1974
Obra: La minyonia d'un infant orat , 1974
Diuen que aquesta ciutat és el centre geogràfic, és el centre precís de l'illa de Mallorca, així com Jerusalem diuen que és la pupil·la del món. Té una situació envejable i envejada. De grat o per força, les viles veïnes han d'anar-hi per tota quanta cosa s'és menester. El seu mercat setmanal regula els preus de tota aquella rodalia; i les seves fires són esperades amb ànsia, com uns jubileus anyals.
Veureu, doncs, que el meu pare, si jo havia feta bondat, em prometia de dur-me a les fires. I un any m'hi va dur.
Els carrers bullien de gent i eren tots embossats de carros; els cellers brunzien de xerradissa; tothom cridava; gesticulava tothom; un pagès s'emportava, a empentes, un porc gras, grunyidor, que no volia caminar, i a cada pas s'ajeia; un muntanyenc descarregava portadores plenes d'olives per a salar; una dona mercadejava pollastrells de figueral, camallargs com sebel·lins, i corredors i magres; una altra venia fogasses de formatge tendre; la de més ací mesurava olives negres a tant l'almud; la de més enllà, tenia grans coves coronats de murta, plens a vessar de grosses codonyes daurades, la nostra fruita clàssica, de la qual diu Plutarc que en menjaven les novies de Lacedemònia, el dia del casament, per tenir flairós l'alè i per concebre fills rossos.
Però els meus ulls de minyó llépol se n'anaven darrera les castanyes. Les castanyes són exòtiques allà. Castanyes tendres i lletoses, com us menjava amb la vista! Com us mastegava llargament per sentir dins la boca la morosa frescor làctea, o castanae molles!, que ja m'agradàveu abans que Virgili m'ensenyàs d'estimar-vos!
Autor:
Jaume Armengol i Coll
Obra: Camí de Tofla , 2010
Obra: Camí de Tofla , 2010
Devers el migdia del 16 de febrer, en Dídac Moragues sortí de casa seva i s'adreçà al col·legi electoral de Sant Domènec, escortat pel fidel Martel. Ambdós sabien que havien triat la mateixa opció política. El vell lleó liberal, amb la seva papereta, assumia fins a les darreres conseqüències la defunció del seu món, de la seva classe. Tots dos homes van enfilar l'antic carrer del Mercat, van encanar el de Sant Domènec, van creuar la placeta del mateix nom i van entrar dins el claustre del convent. Un cop van haver dipositat la papereta a l'urna, van abandonar el local i els presents van girar la vista cap als dos homes. Expectants, els membres de la mesa van fer càbales sobre el sentit dels seus vots. A la fi, tant el president com els vocals van donar per fet que, malgrat que en Dídac Moragues s'havia donat de baixa del Partit Liberal, havien votat la coalició de dretes. Però, dret al llindar del portal, un home se'ls mirava fixament. I, quan el senyor de Tofla passà per la seva vora, li va dir a sota veu: «Vostè és un traïdor a la seva classe i al seu llinatge.» Aquella actitud intolerant, agressiva, pensà el vell liberal, era el presagi d'una amenaça que ja era en boca de tots els ciutadans d'ordre, la rebel·lió contra la legalitat vigent. No s'equivocava. Així, quan va abandonar la plaça de Sant Domènec, es girà cap a en Martel, que el seguia dos passos enrere, i li va dir: «Però què fas, home. Acosta't.» I quan aquest va ser a la seva altura, l'agafà del braç i va somriure.
Autor:
Jaume Armengol i Coll
Obra: Camí de Tofla , 2010
Obra: Camí de Tofla , 2010
En Jaume li explica que la vida a la capital del Raiguer era tibant. Havien passat moltes de coses. Havien habilitat un cine, el Modern, per allotjar-hi els presoners polítics, puix que la presó de Sant Domènec i la Caserna d'Infanteria eren plenes de gom a gom. Els primers que van anar a buscar els falangistes van ser els anarquistes de La Justícia. En Beltran, en Bestard, en Buades i en Fiol van ser sotmesos a consell de guerra sumaríssim i, a l'alba, van ser executats, amb l'esquena contra el mur del cementiri rural, els dies 22 de juliol, 19 i 31 d'agost. En Gomes, el mateix mes d'agost, fou assassinat a garrotades per sis falangistes. En Maimó, en Quesada, en Sampol i els Valls, pare i dos fills, van ser assassinats per falangistes entre el 19 d'agost i l'l de setembre i van ser donats per desapareguts.
Altres indrets de Inca:
Indrets