Casa posada de Maria Antònia Salvà

Autor: Maria Antònia Salvà i Ripoll
Obra: Espigues en flor , 1981

Casolana

 

Lluu, adesada i fresqueta,

la cambra amb el llit parat,

l'ample llit entorcillat,

perfumat de roba neta.

 

Tot és bo, com el repòs,

dins la cambra retirada,

i aquella olor de bugada

fa més plaent el redós.

 

Quin dormir! quin despertar

fa dins la cambra modesta!

Cada cosa hi riu, xalesta

d'un somrís de benestar:

 

les robes del cobricel

antigues i mostrejades,

i els sants, i les flors brodades

per l'àvia, que sia al cel.

 

Prop del pitxer florejat

blanquegen les tovalloles,

i es sent olor de violes

que puja de l'hort veïnat.

 

A la nit, els somnis blaus

hi passen com una onada,

i en fugir, de matinada,

quin badar-se els ulls suaus!

 

Quan el seny, mig deixondit,

acull la idea primera,

ja és fuita la nit lleugera

cap al regne de l'oblit.

 

I una claror innocent

floreix llavors cada dia...

És la pau que el cel envia

dins un raig de sol naixent.

 

Tremolosa vermellor,

que, entrant per les retxilleres,

du en ses besades primeres

tot l'agombol de l'amor.

 

La vermellor torna d'or,

la cambra en roman encesa...

i es dolça, com l'escomesa

que aleshores surt del cor:

 

Bon dia, Verge Maria,

l'animeta us encoman:

per l'amor que us tenc, tan gran,

us diré l'Ave-Maria.

Autor: Sebastià Alzamora i Martín
Obra: Miracle a Llucmajor , 2010

Com solia succeir amb donya Prudència, el seu comentari era tan insubstancial que no va donar peu a cap rèplica. La pacient donya Maria Antònia començava a penedir-se d'haver accedit a la súplica de don Tomàs, que, després de fer públic el seu compromís amb la dama de la Lliga del Bon Mot, li va demanar el favor personal d'hostatjar-la mentre s'ultimaven els preparatius de les noces: donya Prudència s'hauria de desplaçar de Barcelona a Llucmajor amb prou antelació, però era impensable que la seva promesa (després d'uns mesos de festeig per carta, i d'una escapada de don Tomàs a la Ciutat Comtal per formalitzar, in praesentiam, la petició de mà) s'allotgés a casa de l'alcalde mentre no fossin degudament casats. Ara, l'exímia poeta palpava les conseqüències de la seva hospitalitat: feia una setmana que aquella dona obseqüent i mig entabanada se li havia instal·lat a casa, amb tot el desordre causat pel seu aparatós fato de maletes, paquets i baguls, i encara no li havia sentit pronunciar una sola frase que no constituís una bajanada integral i pura. I com devorava, per l'amor de Déu!