Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell de Bellver és d'estil gòtic català d'inicis del del segle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma dalt d'un puig de prop 112 metres. Té vistes panoràmiques, d'auí li vee el nom de "bell veer", damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca. Amb el de Restormel (Cornualla), el de Michelstetten (Àustria), al qual serví de model, i el de (Bearn, Gasconya), és un dels quatre únics castells europeus de planta circular. El Castel del Monte (1240), a Itàlia, és semblant amb una planta poligonal amb dos eixos de simetria. Abans d'entra-hi i tenint-lo a la vista igual que les panoràmiques esmentades podem llegir el poema que li dedicà Miquel dels Sants Oliver, un fragment de La dida, de Salvador Galmés i un poema de Vicent Andrés Estellés.
Autor:
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Obra: Poesies completes , 1948
Obra: Poesies completes , 1948
Del castell de Bellver
Allà, de ponent
en la llunyania,
un braç prominent
tanca la badia;
i del gran castell la massa rodona
mostra dalt del cim sa geganta corona,
meitat fortalesa i meitat palau
d'un aire de pau,
difús en la boira d'un cel de Novembre
com escandinau.
Allà pel cantell
de l'ombriu castell,
en l'ampla terrada,
mirant la ciutat corre una murada
plena de troneres
i de garitons
i de satgeteres...
plena d'inscripcions
d'unes guarnicions,
d'uns destacaments,
d'uns fusellaments...
plena de records, amb la melangia
del dolor passat
que guarden, gravat
en la pedra fosca, com una elegia,
les presons d'Estat.
D'aquella miranda seguint tot el mur,
brodaren sa queixa l'infortuni obscurs
i el gloriós i savi:
a punta d'estil,
a punta de glavi,
amb vidre o punxó,
com una incisió
en la roca dura de l'eternitat,
o un clam de llinatge;
com una ferida, com un tatuatge
de la fidelitat.
N'hi ha del tot borroses,
marques apagades, marques misterioses
de la germania,
de la companyia
del cent ballesters;
n'hi ha d'arxiducals,
n'hi ha de botiflers
n'hi ha dels de l'any vuit;
cap any ni cap segle s'hi troba en descuit.
De noms i senyals,
d'escuts i inicials,
he seguit la randa
teixida en la pedra d'aquella miranda:
Roux, Lépelletier,
D'Aubignach, Lavande,
Un jeuen grénadier.
Hélas!... Veus de tedi, ais! de lentitud,
hores que no acaben per la joventut
marcida en les ombres de la reclusió;
renec i oració,
ira i pietat
i plors que han mullat
les pedres sagrades, com una ablució
de misericòrdia...
tot clama, tot vibra, tot deposa aquí
contra el gran botxí
que es diu la Discòrdia.
Autor:
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Obra: La dida i altres narracions , 1976
Obra: La dida i altres narracions , 1976
A la darreria del setembre, N'Elisabet insinuà una entrevista a la capelleta de Bellver, "a les quatre del capvespre".
N'Amador estranyà la laconicitat de la invitació, però sense fer-ne gran cabal. Males quimeres poques, acudí a la cita acariciant projectes de regularització definitiva.
El temps era estirat, l'atmosfera vibrant de puresa, l'horitzó sense llunyanies, el cel d'atzur turquí.
Enfront de la mar, sobre els fils de la xerxa telefònica s'hi aplegaven esbarts d'oronelles giscant trullosament, com una pauta musical de notes vives i desbaratades. S'atapien, s'apilotaven, el cor petit d'inquietud, afanyoses i temoregues, xalestes i malencòniques, vivarrones d'expectació i quimera, trèmules de febre emigratòria.
Hi havia llebetjada.
Partirien les emigrants? Cercadores perpètues de la primavera, enamorades inquietes del sol, sacerdotesses folles de l'esperança com el cor humà, ¿s'arriscarien a desafiar el vent i enfonyar-se dins l'horitzó ignot? Qui sap!
N'Amador prengué avantatge al temps. Rabejant voluptuosament son esperit dins una fal·làcia d'esperança, enfilà la muntanyola de Bellver.
En el cim emergia la fàbrica rossa del Castell perfumat de medievalisme, hieràtic d'antigor.
El vent bronia pessigollejant l'altura.
La pendent s'acalava fins a mar, en ondulacions verdes esquitades de casetes blanques.
A l'enfront, el Puig de Randa, lul·lista solitari; a l'entrellum, els cims de la serra llevantina com bambolles de pedra esboirades de llunyania; a mà esquerra, la cordillera del Nord com un graó de l'infinit; a mà dreta, la mar palpitant d'encisos blaus, enamorada i gelosa. Entre aqueixes fites, la planura, paisatge gris, catifa de l'horitzó, ampla, immensa, delirant de transparències.
Su-baix reposava llangorosament la Ciutat, de fesomia arabesca, tota blanca, miniaturada, amb cases i finestres de perfils nets, com una grapada de daus d'ivori escampats a un cornaló de la badia blava.
Sobre un terraplè bèl·lic, espellissat d'herba seca, solcat de regates gratades per la pluja, el jove se sentí ple de natura, impregnat de vent, de llunyania, de cromatismes, de flaires boscanes, d'augusta beatitud. Sols sentia l'afany punyent d'atènyer l'esperança atropellant el temps fins a l'hora de veure N'Elisabet. I, picada de frissor, sa sang exultava de jubilacions.
Sa silueta se retallava devora la del Castell dins la lluminor del dia, totes dues petites, insignificants, davant l'esplèndida esclator de la natura.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Les homilies d'Organyà (Obra completa 6) , 1981
Obra: Les homilies d'Organyà (Obra completa 6) , 1981
Barques d'alegria
Homenatge a Rosselló-Pórcel
Una alegria insòlita, l'absoluta alegria,
en el migdia aquell —ací els pins, allà el mar,
la novetat del món, la sorpresa de l'aire,
una festa animal, els cinc sentits contents,
la gran festa de viure —viure ens era una festa.
Rebentava la llum, es trencava als cristalls,
ja no en cabia més d'alegria en el món.
Tots ens fèiem obsequis, dèiem tendres paraules,
érem delicadíssims i plens de gentilesa,
donava gust el món, donava gust la vida,
tots per la seua dreta, saludant-nos, cortesos
—dúiem rams de floretes per a les velles dames,
consolàvem la seua velledat amb records,
fèiem sonar el disc de l'antiga opereta,
enceníem les llànties daurades sobre el vals.
I guaitaven les dones casades als balcons
i passaven les bandes de la música alegre,
—els mariners cantaven agafant-se pels muscles,
sonaven les sirenes dels vaixells estrangers,
el castell de Bellver, l'aigua tremoladissa,
la roba de les xiques tota plena de brisa,
tota plena de brisa i alegres mamelletes,
alegres mamelletes i les cuixes llarguíssimes,
aquella brossa íntima, l'alegria de viure,
una alegria insòlita —el castell de Bellver,
feien sonar els clàxons, els diaris amables,
tantes cortesanies i polides prosòdies
—viure ens era una festa, corbates de colors,
es trencava l'ocell de la llum contra els vidres,
Jaume I venia a cavall dalt la nau,
el castell de Bellver —el dia era migdia,
la nit era migdia, mai tanquen les botigues,
les teles dels comerços totes plenes de sol,
els pescadors miraven com ballaven els peixos,
tothom era feliç —l'strip-tease de la vida!
Oh, no em feu tantes coses si no voleu que em muira.
El castell de Bellver, els ocells entre els pins,
allà baix la badia, Rosselló-Pórcel torna
—una alegria insòlita, l'alegria de viure,
l'alegria que mai pensaves que tindries,
una alegria intacta, feta sols per a tu,
estrenaves la vida, obries lentament
una ostra descoberta de sobte entre les roques
i hi trobaves la perla —l'encant nou del pecat.
Oh món tan adorable! La vida és una festa.
Des de València vénen dos mil bandes de música.
Tocaven el pasdoble de Padilla, "Valencia".
Penseu ara en Beethoven. Penseu en Valéry.
El castell de Bellver —ara gira el cantó
un vent tot ple de músiques de metall fragorós.
Ara m'entren les ganes de llegir en veu alta.
Els autobusos van plens de gent a Deià.
Damunt dels autobusos tots els músics bufant.
I tots els músics mengen botif arres en oli.
Ara el pobre Matisse seria tan feliç.
És dissabte i bon dia. Qui no suma, se n'ix.
L'alegria de viure, el món, l'ostra, el pecat.
Cavaller, són dos cuixes. Amb una cuixa en tinc
per a passar-ho be durant tota la vida.
S'incendien les fràgils cortines dels hotels.
Una jove francesa, nua en un replanell,
Brandava un canelobre cantant "Lili Marlen".
Corre el vi per l'estora. Demà sopem a Inca.
Altres indrets de Palma:
Indrets