Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església, construïda entre el 1281 i el 1317, té una única nau d'estil gòtic català; hi ha vuit capelles laterals i un absis poligonal amb capelles adossades, les últimes de les quals es van afegir entre el 1445 i el 1670. A l'interior destaca el retaule major, obra barroca de Joan d'Aragó; el cor, del segle XV, i el sepulcre de Ramon Llull, a la capella situada a l'esquerra del prebisteri, obra de Francesc Sagrera (1478).
Adossat a l'església hi ha el claustre, construït entre els segles XIV i XVII, que forma un conjunt de gran bellesa en el qual destaquen les fines columnes i els arcs lobulats. La galeria nord és la més antiga; l'adossada a l'església, i la meridional són de construcció més recent (segle XV). Les superiors daten dels segles XVI i XVII. S'hi poden fer diverses lectures: un fragment de Vida coetània, de Ramon Llull; un de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda, que es formà en aquest conevnt i un passatge del poema "Canamunts o Canavalls" de Ramon Picó i Campamar que narra els enfrontament que en la Guerra de les Germanies es produiren dins d'aquest temple.
I, acabada la sua oració, tornant-se'n en sa casa, com los negocis mundanals lo tinguessin encara empatxat, estec per tres mesos que amb diligència no posqué en les dites coses treballar, mes venint la festa d'aquell gloriós cieraf mossènyer sent Francesc, i oint lo reverend mestre el sermó d'un bisbe qui en la dita festa predicava dient i recontant com lo gloriós mossènyer sent Francesc, deixades totes les coses mundanals, s'era totalment donat al servici de la creu, fonc tocat dintre les sues entramenes, i deliberà que, venudes les sues possessions, ell faés atretal. I de fet, deixada certa part de béns per sustentació de la muller i infants, anà-se'n a l'església de sent Jacme, i a nostra Dona de Rocatallada, i a diversos llocs sants, per suplicar a nostro Senyor que l'endreçàs en aquells tres propòsits que havia deliberat fer.
Canamunts i Canavalls (fragment)
II
La nit del dia dels Morts
es sempre nit endolada:
lo cel està ennuvolat
i al res toquen les campanes.
Al convent de Sant Francesc
molta de gent s'ha aplegada;
plena està de gom a gom
tota l'església dels frares;
menestrals i cavallers
de nobles i riques cases.
Draps de dol de llana negra
del convent les parets tapen;
un Sant-Cristo hi ha a l'altar
i a cada costat una atxa:
cap més llum en tot lo temple,
tothom resa, tothom calla.
Tot de colp ouse murmull,
alguns la vista han alçada:
espessos los cavallers
engronxant-se fan onades.
La llum d'un llamp il·lumina
lo convent i lo tro esclata;
del llampec a la claror
ja es veu brillar una espasa,
ja són dues, ja són tres,
ja s'ou un crit de ¡venjança!
La gent fuig, mou-se avalot,
ja són tres-cents que combaten!
La tempesta ha començat,
plou, llampega, lo vent brama:
los dos ciris de l'altar
un raig de vent los apaga:
les espases prou lluentegen
als esguards dels que combaten!
¡Venjança! diu Don Ramon,
sos amics criden ¡venjança!
¡Guerra! crida Don Guillem,
¡guerra! sos amics exclamen;
i a les fosques, barrejats
tots sols dins la santa Casa
Canavalls i Canamunts
lluiten, feren, rompen, maten,
s'estrenyen i s'abraonen,
se trossegen i s'agafen
i rodolen per en terra
plens sos cors de verí i ràbia
com esbart de condemnats
que estrenyent-se i mossegant-se
dins les ombres de l'infern
se remolquen i barallen:
per l'ampla nau de l'església
retronen los crits que llancen;
se n'ouen aspres cruixits
dels ferros de les espases,
la sorda remor que fan
los que en sec cauen cadavres:
i dura, i dura la brega,
la tempesta dura encara,
i com si un fort terratrèmol
per totes ses quatre bandes
tot lo mon ne fes commoure
i monts i castells fes caure,
l'església va tremolar,
llarga estona va engronxar-se:
per los gòtics finestrals
la llum dels llampecs entrava;
lo vent los negres domassos
anava aixecant en l'aire
semblant tots les ales negres
d'esperits i de fantasmes
eixides pera ballar
als cruixits de les espases:
se commogueren les lloses,
i pels sepulcres que tapen
se sentiren cruixits d'ossos,
veus fondes dels que finaren:
lo Sant-Cristo de l'altar
de fel llàgrimes plorava
i patint altra agonia
fins va suar sang i aigua!
Frare Anselm respon: -Reverendíssim Ase, l'altra raó per la qual nosaltres som de major dignitat i noblesa que vosaltres, és que nosaltres tenim ordres, religions i convents de cordellers, framenors, jacobites, frares predicadors, agustinians, carmelitans, i molts d'altres que seria llarg de recomptar; en els quals hi ha molts sants homes menant santa i honesta vida, i els quals, per servir Déu, han deixat i abandonat tots els plaers mundanals, vivint castament; i mai no prenen mullers; i esquiven els pecats, principalment els set pecats mortals. I vosaltres no teniu res d'això, que és un grau de gran dignitat, noblesa i santedat. Per la qual cosa és provat clarament que nosaltres, fills d'Adam, som de major dignitat i noblesa que vosaltres, animals.
L'ase respon a frare Anselm, i li parla dels convents, ordres, religions i monestirs: -Frare Anselm, vós voleu a cada moment, de més en més, que jo us canti la vostra lliçó. Bon home de Déu! Em constrenyeu a dir el que no voldria. Mes tingueu-ho secret, car és a vostra gran vergonya i vituperi, i per tant, no sapigueu grat a ma resposta, car jo us podria un poc carregar el bast, dient sempre la veritat.
Frare Anselm, així com vós sabeu, que des de la mort de sant Francesc, de sant Lluís de Marsella i de sant Antoni de Pàdua, que foren framenors, mai no s'és trobat en l'ordre un frare qui hagi estat sant, així mateix des de la mort de sant Domènec, de sant Tomas d'Aquino i de sant Pere Màrtir, que foren tres frares predicadors, no s'és mai trobat en la dita ordre un frare qui hagi estat sant. I per no prolongar mon sermó i parlament, no cal parlar més de totes les altres ordres, ni de preveres i seculars, ni de llurs obres poc justes i encara menys bones. I no trobo al món cap diferència d'ells als homes mundans; sinó que els homes mundans només prenen una dona per muller, escrivint-li i prometent-li el contracte de maridatge i donant-li l'anell, i els monjos en prenen tantes com en volen sense posar per escrit cap contracte ni donar anells. I tals són els monjos especialment, i la major part de les monges i dones de religió. I d'ltra part són dones maridades, vídues i donzelles, i sota l'hàbit de devoció sovint donen escac per roc a aquells qui tenen el bec groc.
Altres indrets de Palma: