Església de Sant Bartomeu

L'any 1370 el temple primitiu ja estava en estat ruïnós i se'n va començar a edificar un de nou que va ser consagrat el 1492. L'església tenia la façana principal allà mateix on ara hi ha el portal lateral, o portal de Dalt. Encara s'hi pot veure una obertura de mig punt cegat i, damunt, un finestral de tradició romànica. La capçalera es trobava allà on ara hi ha el carrer de Joan Baptista Ensenyat i també s'hi pot veure un finestral de gust romànic. Les obres més recents es varen iniciar el 1904, sent el bisbe Pere Joan Campins qui posà la primera pedra.

Es va fer la façana nova d'estil modernista amb trets neogòtics, s'enderrocà la fortificació i es va posar una tanca de pedra viva i ferro forjat. El projecte era de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Destaca el pòrtic amb una triple obertura amb arcs apuntats i rematats per frontons triangulars. A la façana cal destacar també la gran rosassa i dos vitralls. A la part superior hi ha 9 obertures flanquejades per dos pinacles. El pòrtic és cobert per una volta de creueria i el portal és dividit per un mainell on hi ha l'escultura de Sant Bartomeu de Joan Alcover. Del campanar és interessant el primer cos, on es veu la volta de creueria del segle XIV. Durant el barroc, s'hi afegí un altre pis (1749). Està format per una torre de cinc cossos amb una cúpula piramidal. El projecte és de Joan Sureda i les obres duraren del 1895 al 1900. La nit del 18 al 19 d'agost de 1946 un cicló tombà dos dels quatre pinacles del campanar, els altres dos s'enderrocaren per raons de seguretat el 1947. La nau és única, amb set capelles. Té dues entrades: el portal major, al qual s'accedeix per la plaça de la Constitució, i el Portal de Dalt.

A l'interior podem llegir l'himne datat el 1910 que Manuela de los Herreros i Sorà dedicà a la patrona, la Mare de Déu de la Victòria i l'"Aleluia", de Llorenç Riber.