Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de sa Constitució és el moll de l'os de Sóller. Està presidida per l'Ajuntament, l'església de Sant Bartomeu i la font pública. El cafè de can Galiona, que surt citat en els fragments de Llibre de família que proposem de llegir-hi, es trobava al costat de la pastisseria que fa cap de cantó amb el carrer Bauçà, on hi ha la cafeteria París en un edifici fet de cap i de nou.
Instal·lats a can Galiona, en una de les taules de la voravia, Teresa no es trastocà gaire perquè no acabava d'arribar el granissat de llimona que havia demanat, ni ell semblava tenir gaire delit pel pernod que, fent-se l'homenet, havia comanat al cambrer per impressionar-la. Havia vist que els amics de son pare en prenien els diumenges a sa Botigueta, en sortir de missa de dotze (a ell sempre li demanaven una gasosa, «un xampany blanc», deien, fent-li la mitja de condescendència), i trobà que aquella era una bona ocasió de venjar-se de la discriminació i de presumir un poc. Quan vingué el cambrer amb les begudes, prengué alè i posa molt d'esment a preparar-se'l amb l'elegància i l'exactitud escaients: simulant tota la perícia del món, col·locà l'embutet de vidre sobre la copa, hi deixà caure un terròs de sucre i, amb el pitxeret, s'abocà un rajolí d'aigua glaçada. El líquid gotejà dins la copa i el licor, a poc a poc, s'esblanqueí tot. S'esperà encara una mica per tastar-lo, però el ritu s'havia acomplert: amb la llengua fent-li flamarada, es decidí de cop a mirar Teresa directament als ulls. Li semblà la noia més polida del món.
—Ets preciosa i m'agrades molt —li sortí d'una tirada, i ella trencà una rialla fresca com el granissat que s'empassava.
I el mes de setembre, la calor no afluixava. A la fàbrica tot continuava com sempre, però hi havia hagut un lleuger descens de la producció, i això bastà perquè hi hagués una certa inquietud. Tot i així, aquell capvespre sortí del despatx una hora més prest. Volia anar a can Mora, a veure l'exposició d'aquarel·les d'Erwin Hubert i no s'ho pensà dues vegades. Quan les hagué vistes, en sortí convençut que allò eren postaletes una mica grans i, avorrit, se n'anà a plaça a fer una cervesa. S'instal·là en una de les taules de la voravia, prop del brollador, ben disposat a agafar tota la fresca que pogués. De sobte, s'adonà que l'observaven. Era una mossa de cabells rossos i reülls, de cara rodonenca i atractiva, amb uns llavis molsuts, malignament entreoberts. No es recordava de qui podia ser i per molt que s'hi esforçà, no aconseguí de posar nom i llinatges a aquella aparició. Cames llargues i dretes, pits afavorits, però proporcionats, «i ara em somriu i tot... Doncs sí que estic ben posat, si toca que la conegui d'alguna cosa...», i s'estigueren una estona mirant-se gairebé de reüll. Se la imaginà en el Florian. Una madonna. I de cop, s'adonà que havien passat una pila de mesos, gairebé un any, i ell no havia tingut consciència que hi havia dones al món.
La mossa s'aixecà i li envià la darrera mirada esllanguida. Ell pagà la cervesa i travessà la plaça darrere la desconeguda, però a una distància prudent. Tombà pel carrer de la Rosa, després pel de la Rectoria, i ell darrere, sense perdre-la de vista. Tenia una manera de caminar que li semblà elegant, una mica provocadora i tot. Balancejava les anques suaument i duia el cap molt dret. No passava ningú pel carrer, pegà embranzida i s'hi col·locà devora.
—Es forastera vostè, no es ver? —lamentà no haver trobat cap manera més digna d'abordatge.
Altres indrets de Sóller: