Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és una possessió situada damunt del caló de s'Estaca, propera a la de Miramar i adquirida per l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, com a regal de la seva amistançada Catalina Homar, que hi habità fins a la seva mort (1905). Hi podem llegir el text en què Lluís Salvador documenta com i per què la va adquirir i la recreació que Gabriel Janer i Manila va fer a La dama de les boires, de la relació d'ambdós.
Tira tira vaig comprar ses vinyes que hi havia des des carrero fins a s'altre carrero; després Can Forner, que era sa més gran i des mateix que tenia sa rota des figueral arrendada. Devora sa caseta hi havia una tauleta i bancs de pedra a on moltes vegades vaig seure amb aquell bon homo. Can Totmesú, a on va caure una pedra dins sa caseta trobant-se ell, que era cego, an es quarto veïnat, i no tengué res. Es gran garrover baix del qual s'asseien a s'ombra per reposar ses dones que feien feina, està just allà devora. Faltaven sòliament dues vinyetes: sa de Na Caraja i sa des capellà Roig que a la fi varen també esser comprades.
Hi havia casetes que varen esser esbucades per arreglar marges derruïts, i per fer clapers. Algunes tenien dedins premses primitives. Ses casetes més bones varen esser arreglades per estables i per refugi dels treballadors quan plovia.
Ses parres les dugueren de Banyalbufar. Podadors banyalbufarins se'n cuidaren, i dirigiren sa preparació des moscatell cuit i de sa malvasia, que obtengueren vàrios premis a ses exposicions. Els barrals els duien de Jerez per donar es gust.
Provàrem es cultiu de s'espart, duit de Menorca; el sembràrem prop des forn i va créixer prou bé.
Estava anclat dins l'avantport d'Ancona un dia de molt mal temps, quan vaig dibuixar ses cases de s'Estaca; estan en posició prominent i així que pels dos portals, i es balcó, de sa part de la mar se veu aqueixa per tres bandes.
Sa carretera des Guix a s'Estaca va esser sa primera, servint per transportar els mitjans que de sa costa de Migjorn varen dur en barques, juntament amb guix per fer ses voltes de ses cisternes i de sa casa, passant, per ses marjades, des figueral que es veí Forner que tenia ses vinyes veïnades havia plantades com a rota.
Fent es buit per construir es celler i ses dues cisternes, una dels terrats, s'altra des carreró, tenguérem sa grava necessària; pedrenc no en faltava, i bo, allà mateix, i tant n'hi havia, que acabades ses grans marjades, part damunt ses cases, vàrem omplir fot es carreró de pedres bones per obrar si a cas mes envant n'havíem de menester.
Un dels quartos de baix, a la dreta, baix des terrat, va esser dedicat a capella.
Es gran defecte que tenia s'Estaca era sa falta d'aigo; sols hi havia una fonteta molt prima dins s'hortet situat part davall, i en s'estiu s'eixugava de tot. Vaig resoldre dur s'aigo, de sa part de dalt, per medi d'una canonada de plom.
La llum d'abril penetrava per la finestra, límpida i clara. En un racó de la cambra, guardats en una vitrina, brillaven els records d'aquells anys: les medalles que els vins de S'Estaca havien obtingut, un joc de cartes pintades sobre paper d'arròs, un collar de coral comprat a Corint, un quadern amb les cobertes de seda que Na Caterina havia utilitzat en aquell temps en què vós l'ensenyàreu d'escriure, un anell amb un escarabat d'or... L'hi regalàreu una nit d'estiu, durant una festa. Li diguéreu que us semblava la dona més seductora que mai no havien vist els vostres ulls. Ella somreia, mentre no acabava de mirar-se l'anell. Afirmàreu, amb un punt d'escepticisme en les paraules:
—Els vells egipcis adoraven els escarabats com si fossin déus.
En la vitrina també hi havia la capsa de música, silenciosa, a punt d'obrir-se per ella mateixa, disposada a omplir d'harmonies aquella cambra, d'acompanyar les últimes hores d'una dona que havia arribat a entendre que res no hi ha tan meravellós ni terrorífic com l'amor. Entre els prestatges de la vitrina quedaven alguns objectes que ara no m'és possible recordar detalladament. Puc evocar, encara, uns dibuixos que havien sorgit de la vostra mà: la costa destenyida d'una illa remota, un pescador que ens oferia sardines a la brasa, alguns escarabats... Na Caterina se'n burlava de la passió que teníeu pels escarabats. En volíeu escriure un estudi central en les espècies que habiten les illes de la Mediterrània i us acusava que els estimàveu massa, els coleòpters. Durant aquelles tardes de novembre, mentre ens passejàvem per la ribera. Na Caterina em tornava a parlar del seu fracàs com d'un naufragi. Insistia:
—I pensar que hauríem pogut esser tan feliços...
Altres indrets de Valldemossa: