Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Punt neuràlgic de la ciutat vella, plaça desproporcionadament petita comparada amb el colossalisme de la façana de la basílica, adossada el 1861 a la primitiva. Manuel Cuyàs en fa una descripció evolutiva des de l'època dels romans i, sobretot, en destaca el protagonisme indiscutit en dos dels actes més populars de les Santes, festa major d'estiu de la ciutat.
Santa Maria. L'imant de la ciutat vella. El carrer Nou, el carrer que duu a Santa Maria per antonomàsia, serpenteja d'una manera que sembla que quan arriba a la plaça de davant l'església on mor hagués d'entortolligar-se com un remolí al voltant d'un eix central. És la força centrípeta, tel·lúrica, atàvica, del temple de Santa Maria. Tots els carrers que duen a Santa Maria, totes les places i cases que hi són a tocar semblen xuclats o agafats en un puny pel temple imposant. Santa Maria és un imant sota el poder del qual es va muntar una ciutat. Tots els carrers de la ciutat antiga van a Santa Maria. A la ciutat antiga, sempre ets a Santa Maria.
Els romans van aixecar aquí, en la cota més elevada del terreny proper a mar, un temple propi que més tard es va cristianitzar. Més tard encara, el temple va agafar fisonomies diverses, d'acord amb els estils arquitectònics de cada època i les possibilitats monetàries dels mataronins. El temple actual visible és barroc, amb reminiscències gòtiques i amb afegits més moderns. Cada època i cada generació ha rendit tribut a un edifici que, pel fet de ser el més antic de Mataró, pel fet d'haver servit de guia espiritual, de lloc de defensa, d'orgull patriòtico-artístic local, de compendi de la història, fa valer la seva condició sobirana en tants sentits.
Hi ha quatre punts bàsics per contemplar Santa Maria des de l'exterior. Un, el més comú però no el més estimulant, consisteix a situar-se a la plaça, davant la façana principal. La façana, com hem dit, és una obra del segle XIX de Josep Simó i Fontcuberta i Jeroni Boada. Les escultures originals -arrenglerades al conjunt de fornícules superior- són de Josep Santigosa. Les de les fornícules inferiors, que substitueixen les que es van destruir durant la guerra civil, són obra recent de Jordi Puiggalí. És una façana fada, poc agraïda, que no fa justícia ni a les magnituds ni a la categoria artística del monument. De totes maneres, és el millor observatori del campanar: gòtic, amb gàrgoles, fins a mitja alçada; decididament barroc al capdamunt. La plaça té dos dies de visita inexcusable. L'un és el 26 de juliol a les dues del migdia, quan les campanes interpreten la barram i la repicada, els dos sons d'anunci de la festa major, típics de Mataró. L'altre és l'endemà, al migdia, a sortida d'ofici. En aquests dies i a aquestes hores, les campanes de Santa Maria treballen a tot rendiment i demostren que el campanar és un element en plena vigència i que amb acompanyament musical els paisatges arquitectònics tenen un altre color i atractius afegits.
Altres indrets de Mataró: