Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Seguint la riera de sant Iscle amunt, trobarem can Maresme o Ca n'Oller, magnífica possessió indiana coneguda també a tota la comarca com les Dones d'Aigua per la llegenda que s'hi arrelà. Apel·les Mestres, en alguna excursió que hi degué fer en les seves estades a Caldes d'Estrac, recollí la llegenda de boca d'una àvia del poble. A més, el paratge d'abundosa vegetació i un estany artificial, ha inspirat alguns dels sonets de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) que hi poden ser llegits.
La dona d'aigua
A la vora de l'estant
de la muntanya
va filant son fus d'argent
la dona d'aigua.
La filosa, la té al cel,
i el fil no manca,
que per fil enfusa el raig
de lluna clara.
La lluna clara entretant
se guaita en l'aigua
que emmiralla complacent
sa cara pàl·lida.
Va cantant el rossinyol
cançons galanes,
les granotes a compàs
fan la tornada,
i l'aloja va filant
son fil de plata
per teixir-se un vel d'estiu
per tantes ànimes.
Com la lluna no en sap res,
somriu mirant-se,
però van minvant sos raigs
cada vesprada.
Quan els hi robats ja tots
la dona d'aigua,
la lluna d'estel a estel
més raigs demana.
Pintura Caminada
Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.
Muntanyenca
Cadascú veu la nit com la imagina,
virada en blanc o en mangra o rosa clar,
enfilant cims i clots en terreny pla,
entre motors o en masos en ruïna.
Tampoc l'aigua no té color ni alzina
i abeura els fars al fosc de l'alzinar
o aviva cims de regadiu pel pla,
provant-se indrets en gorgs de cartolina..
Tot és de molsa: el mot i el que designa
i el prat humit al suro dels retaules,
Grimola enllà, sota una nit benigna.
Tot és de molsa: el real i les faules
i el bleix descompassat de les paraules
amb què remunto, als Crous, el cim i el signe.
Cim dels Crous, pantà del Crous
Altres indrets de Sant Iscle de Vallalta: