Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La taifa de Dàniyya va perdre la seva independència el 1076, en ser destronat Alí Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins a la invasió almoràvit (1091). La conquesta cristiana culminada després del setge per Jaume I, el 1244, va dur un seriós retrocés en el desenvolupament de la ciutat, pràcticament deshabitada a l'expulsar-ne la població musulmana. Tenint a la vista el Montgó i la ciutat moderna als peus podem llegir diversos dos poemes de Vicent Andrés Estellés, un fragment de la cançó "El vell Montgó", de Paco Muñoz, un poema d'Antoni Prats Garcia que s'imagina arribant a Dènia venint del nord i una nota de dietari de Gustau Muñoz en què valora els atractius de la comarca de la Marina.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Mural del País Valencià I , 1996
Obra: Mural del País Valencià I , 1996
Montgó
recorde la teua poderosa alçària
tota florida de vinyes
i lloses.
Montgó
corria el vi entre els pàmpols
l'aigua davallava a les coves
els dies són clars.
Montgó
anote el teu nom a la meua cartera
com una adreça que mai no oblidaré.
Montgó
et trucaré per telèfon
i eixirem una nit d'ametllers i oliveres.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Mural del País Valencià I , 1996
Obra: Mural del País Valencià I , 1996
Montgó
Mire el Montgó de parres i llimeres,
tot de sols vius i terrasses obertes,
d'origen clar i d'hores de cristall,
com acabat de sortir de la mar
amb el brusc pit condecorat de signes,
de cavallets de mar i estrelles d'aigua,
d'aigües també, de reguitzells de sol,
montgó pilós del fosc amor sobtat,
montgó gelós de novençanes gràcils,
montgó de mar i de muntanyes altes,
d'aquells turons de gran serenitat:
el dia romp i és un clam permanent;
el dia és com un gra de raïm:
naveguen mars per la teua estatura,
estranyes mars, que vénen i se'n van
i tornaran a veure't altre dia,
car ets un far, de cap a peus, en l'aigua.
Et dic, montgó, i et dic seguretat,
fidelitat i paraules solemnes,
aclariment determinat del cel,
vidres en rams de merescut origen.
Al capaltard davalles els carrers,
amb el pas brusc, com és el pas de l'aire,
tot enlairat de llorers i de murta,
monarca grec que actues de pastor,
amb un ramat de pobles al voltant.
Un vent de mar se'n puja per les cames,
d'adolescents a l'hora de l'amor:
per si de cas, ajunten molt les cuixes.
Autor:
Paco Muñoz i Martínez
Obra: D'una terra dins la mar , 1990
Obra: D'una terra dins la mar , 1990
El vell Montgó (fragment)
El vell Montgó es desperta
el sol badalla per dalt la Plana
com un peix d'argent
va penetrant Segària endins,
la llum dibuixa l'Aitana.
La mar es torna daurada
les barques pentinen l'alba,
és el millor regal dels déus
etern vigilant
del meu país acaronat pel mar.
Juguen els eriçons
amb els escarabats
per enmig del fenoll marí.
L'aranya de la creu
espanta un alacrà
corrent per l'herba de Sant Blai.
La llengua de cavall
creix entre els margallons
s'amaguen les perdius
i la colobra acaça un falciot
a l'ombra d'un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes, romer
i un àguila de Bèrnia ve volant.
La mar es torna daurada,
les barques pentinen l'alba,
és el millor regal dels déus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.
Autor:
Antoni Prats i Gràcia
Obra: La joia , 2010
Obra: La joia , 2010
Cap al sud
Quan baixe cap al sud,
amb el fervor d'un vell adolescent
primer admire els horts de tarongers,
després contemple les marjals
i flaire els arrossars.
Ja sent una calor diversa.
M'acoste a casa.
Llavors ja veig una muntanya
que a més a més alça el seu front
davant la nostra mar.
Cada retorn,
en ella penge la mirada
i en ella dese el meu farcell
que he reomplert en el viatge.
Vet el Montgó
amb un turó als seus peus,
que és el castell de Dènia.
Ja sóc a casa.
Autor:
Gustau Muñoz i Veiga
Obra: A l'inici de segle. Un dietari de reflexions , 2002
Obra: A l'inici de segle. Un dietari de reflexions , 2002
La comarca de la Marina és d'una bellesa enlluernadora, incommensurable. Ara, la primavera hi fa lluir tots els colors, amb una força sorprenent. És un petit món on hi ha de tot: camp, muntanyes, pobles rurals, vida urbana, mar, una tradició de cultura popular molt rica i arrelada. Hi ha llocs on es fa present una gran vastedat banyada per la llum, d'altres que són recòndits, gairebé íntims. El camp hi és quasi la quinta essència mediterrània, per la vegetació, les construccions tradicionals, el paisatge. Ahir mateix, després d'uns dies de vent i de pluja, l'atmosfera era transparent, la naturalesa bullia, el Montgó mostrava la seua gamma de matisos de color i, mar endins, s'hi podia entreveure l'illa d'Eivissa.
Contemplant-la en el seu estat actual no es pot evitar la recança, pensar com pogué ser en el passat i com podria ser si no hagués estat lliurada al munt d'agressions que pateix. Perquè aquesta comarca és ara territori de negoci, una mena de far west, objecte de malvestats urbanístiques, turístiques, de construcció sense solta ni volta: un veritable excés. La seua condició natural és tan generosa que és molt encara el que s'hi pot admirar, però ja amb moltes reserves, perquè si no s'atura aviat la destrossa, en poc de temps la devastació haurà estat irreversible. El pla de Xàbia està en procés d'urbanització completa, Dénia està envaïda, el Montgó està assetjat, pertot arreu la pressió urbanística, comercial i humana clivella els entorns i l'harmonia del paisatge, molt més com més cap al sud, cap a Calp, Altea, l'Alfàs i, no diguem ja, Benidorm. S'ha perdut fa temps qualsevol sentit de la mesura, s'han salinitzat els aqüífers, hi ha una escassesa aguda d'aigua per beure, l'edificació desborda el sòl considerat urbanitzable. En pateix, i molt, el paisatge, però també l'entorn humà, el clima social, perquè s'hi va configurant un tipus de societat amb massa zones d'ombra.
Altres indrets de Dénia:
Indrets