Autor:
Joan Borja i Sanz
Obra:
Café del temps
, 2013
Geometria poètica (fragment)
Entrada de les barques de pesca al port. Certament espectacular. Són primer punts incerts de l'horitzó. A poc a poc, van prenent forma concreta fins que adquireixen, ja a prop, una presència real. Una volior de gavines escorta cada embarcació fins que enfila la bocana i amarra de seguida al moll de llevant. En queden poques -molt poques-, de vaques, a Altea. L'ofici dels vells es fa massa dur i pesat per als joves acomodats. Tanmateix, no sé com, però s'haurien de conservar. Finançant l'activitat amb diners públics, si molt convé. Ni que siga per preservar com a reclam turístic la bellesa serena, sensacional, de cada barca que arriba, cap al tard, amb un vol de gavines d'escorta oficial.
Entra al port l'última barca. I sobre el Club Nàutic -davant per davant- es forma una ratlla de Sant Martí. És una llum intensa i màgica, colors en la fosca, indici del cel. No puc deixar de pensar que els temps il·luminen els iots i els velers esportius; les velles vaques, de ventre inflat i venerable, queden -enfront per enfront- amarrades en calma, amb un aire digne i resignat, just davant de la llotja pintada de blanc.
Una ullada de sol fa el conjunt més i més espectacular. Foc de cel sobre el bosc de pals majors i de messana. Velers nus i verticals. La silueta pintoresca d'Altea, vora mar. La cúpula, el campanar. Bèrnia al fons. El Mascarat, el morro Toix, el penyal d'Ifac. I una mica ençà, les barques de pescar. Vol de gavines, centenars. Una parella d'ànecs, potser collverds. [...]
Un núvol sensacional de gavines plana ara sobre el port. Espectacle impressionant. Un vol preciós, el de les gavines. D'una blanca elegància: amb el valor de la calma, la pau; la llibertat, la sensualitat. Saber que són carronyaires, les gavines, n'ha de condicionar l'apreciació? En retalla un cèntim l'harmonia que exhibeixen volant?
Abaixe els ulls. I caic del cel arran de terra: al port des d'on els homes treballen la mar. Admire la proa prominent de les barques. I m'agradaria saber expressar quanta poesia i saviesa suggereix la corba que s'hi dibuixa. Sinuositat, com de pit de dona fèrtil. O de ventre prenyat; tebi, tens, esperançat. No ho sé, però trobe que la curvatura d'aqüestes barques -del buc de cada embarcació- deu respondre a molts anys d'experiència en la navegació, traduïts finalment en una simple fórmula matemàtica.
