Font de la Favara

Autor: Joan Lluís Moreno i Congost
Obra: Jack no va passar pel Purgatori , 2003
Pàgina: 198

D'anunciats, hi havia fets tan fútils com la retransmissió en directe, des de la font de la Favara, d'un programa de ràdio de renom -Cantera de artistas, es deia-, on un grapat d'aspirants a cantants -cantants de cobles i d'altres gèneres semblants, habitualment-, presentats per locutors de renom del moment, s'afanyaven a demostrar les seues condicions per a la lírica; o com la celebració del Dia del Turista, en que els xicots de les penyes aturaven tots els cotxes -francesos i madrilenys, sobretot- que circulaven per la carretera, adornada amb banderetes i pancartes de benvinguda, i els feien beure a galet d'un porró i menjar un grapat de tramussos i cacauets. Molts d'ells, especialment els francesos, aprofitaven per a fer una paradeta al bar de Quico per a comprar-hi alguns souvenirs. El bar de Quico en tenia un bon mostrari: «ballaores» amb vestits de llunes i amb una pinta als cabells, ninots amb vestits de toreros, castanyoles que es desbarataven al primer toc, bous de totes les grandàries i en diverses posicions, ventalls de totes les grandàries pintats amb diferents motius –l'Alhambra, places de bous, platges, gitanes, clavells i molts altres-, banderilles, estocs, capes, capots, capells de torero, figures del Quixot i Sancho Panza, postals, ninotets de la Guàrdia Civil, places de bous en miniatura, barrets de mexicà, guitarres de totes les grandàries, i navalles de totes les grandàries, tot amb adhesius on hi posava «Recuerdo de España».

Autor: Victòria Cremades i Gonçales
Obra: Inèdit

Paisatge

 

(Font de la Favara Juliol 2010)

 

Des son cim engolat

La pruna negra cantava

A l'aire amorosits zumbejos

D'ala flonja que tinta l'atzur.

Desconeix com l'ocre mur

Té tanta passió de paloma

Per ser fràgil i distingida,

Olor de malenconia ve de lluny

Tot per fer-la seua i ho aconseguí:

Volia el cel besar de roca, la roca

De romaní, el romaní jaure amb  mosca

I tots en carinyós quefer.

S'estenia el sol com estel que para eixamples

D'allà a córrer o a dormir i ser pell

De natura còrbida, mare d'aquest cel i cova.

Que tot ho vull amb mi,

Cantora preciosa i groga,

Anella dura de pedres en un fil d'or.

Tota la línia és una mel regalimosa,

La teulada i la cella del bon estar.