Cales Coves

Autor: Joan Timoner i Petrus
Obra: L'illa d'argent , 1982
Pàgina: 37

Cales Coves

 

Per tot arreu les coves fora nombre

corquen els penyalars que l'ona besa;

llur prestigi ancestral l'ànima atesa

endins llur prehistòrica penombra.

 

Paisatge de migjorn, la llum i l'ombra

hi acorden nupcial avinentesa;

i és la seva enigmàtica bellesa,

vers del poeta i del pintor pesombre.

 

Moltes paletes han volgut el mític

secret de llur efluvi neolític

trobar en el color que s'hi congria

 

amb matisos i imatges sempre noves.

Però el misteri etern de Cales Coves

sols el pinzell de Déu el pintaria.

Autor: Pere Gomila i Bassa
Obra: Geografies del vent , 2015
Pàgina: 60

Calescoves

 

Medites el camí,

les coves altes

com ulls badats a la roca,

les formes en què l'home

deixa el seus morts.

Aquí, de cara al mar,

com si encara poguessin

omplir-se amb les aromes

que arriben de la riba

amb la claror de l'alba.

L'amant dalt del turó

que escampa al vent les cendres

d'aquell cos estimat

en un últim desig

de fecundar la terra.

Autor: Rafael Vallbona i Sallent
Obra: Estiu a Menorca , 1999
Pàgines: 66-67

L'endemà van anar a Calascoves, una cala plena d'habitatges troglodites i coves de caràcter funerari excavats a les parets de roca que cauen a plom a banda i banda de l'aigua. Impressionava pensar que tota aquella cala hagués estat un immens cementiri.

Però ja fa força anys que les coves les van ocupar grups de hippies alguns dels quals hi viuen tot l'any, i d'altres només hi passen l'estiu. Als cinc de la colla els queia la bava amb aquell espectacle. Es veien moltes entrades de coves cobertes amb tovalloles o estoretes de palla. N'hi havia fins i tot que tenien escales tallades a la roca per poder-hi accedir i algunes tenien finestres amb rústiques cortines. En un racó de la petita platgeta, una colla es rentava i feia bugada.

-Ostres tu, una ciutat hippy -va exclamar l'Arnau. La noia que venia gelats i begudes en una petita furgoneta els va explicar com anava tot per allà mentre ells prenien unes cocacoles, que amb la calor que feia es passaven el dia bevent. Les coves orientades cap al nord eren les millors, les més seques i fresques a l'estiu i les més càlides a l'hivern. Aquelles eren les que estaven habitades durant tot l'any i n'hi havia algunes que tenien de tot: cuina, nevera i, fins i tot, televisió. Els veïns més veterans feia vint anys o més que vivien allà. Hi van anar a viure molts joves idealistes, i alguns s'hi van quedar per sempre i hi van tenir filis i van buscar una feina i ja no volen marxar mai mes de les coves.