Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és, possiblement, la part més antiga i popular d'Es Castell, d'on sortia un dels conductes bàsics de subsistència, la pesca. Compte amb una sèrie de coves naturals que antigament eren utilitzades pels pescadors com a magatzems. Ara s'han convertit en botigues i restaurants per als turistes. Davant la cala i el mar és oportú llegir aquest fragment de "Menorca", sens dubte, per la seva volada èpica i expressives imatges, un dels millors poemes dels escrits per Àngel Ruiz i Pablo i la segona secció d'un poema de Pere Gomila de to més contemporani.
Menorca (fragment)
Sobre la mar qui allunya de l'Àfrica abrasada
les catalanes costes, mirant vers al llevant,
Menorca, com balena monstruosa, encadenada,
o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.
No en té, casi, de platges: sols té penyals altíssims;
tota ella és pedra viva, tota ella és de granit;
de tant com l'han batuda los temporals fortíssims,
ja no li queda arena per a formar son llit.
De sos combats titànics, bé en mostra estar ferida!
Pertot arreu cavernes que encara afonda el mar;
pertot arreu la costa brescada i com cruixida,
mostrant l'ossa negrenca del monstre singular.
La vésseu quan l'envesten furioses les onades
i brama damunt ella el nord o bé el mestral!
Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades
qui com espessa boira cobreixen el penyal.
I ella s'espolsa i lluita, com perseguida fera,
i per ses mil cavernes rugeix furiosament:
el front alça, i els braços estesos guaita, espera,
i es van ona per ona sobre son pit desfent.
I venç sempre. Humiliada llavors la mar sospira
i canta, i l'enamora besant sos penyalars,
i el vent rendit la canta amb so de dolça lira,
portant-li, amb olor d'algues, perfum de trongerars.
Llavores ho és hermosa! Sultana marinera,
se vest la verda túnica brodada de mil flors.
El sol tota la daura, i ella, gentil, riallera,
escolta al vent i a l'aigua cantar-li sos amors.
Calesfonts
II
Una terrassa amb poetes
Aixecava la nit l'aire del mar
i el fred ens arraulia a la terrassa
en un àpat lleuger, mentre trobàvem
l'escalf més pur de la paraula encesa
i l'artista ens brindava el seu enginy
amb un cor generós. Va ser aquell any
que començà el mil·lenni i no pensàvem
que el temps acostaria la ignomínia
i encara hi érem tots.
Potser sentíem
que era possible viure com els altres
agombolats per fi en aquesta parla
que volen dividida i ajaguda
i sap d'odis antics i de renúncies
vergonyoses.
El vi de la conversa
ens embarcava en la lleu placidesa
de la tranquil·la cala, en noble guany
de la lletra sagnada en fondos hores
cap a la plenitud del cant que s'alça
per fer-nos més humana la travessa.
Avui potser només en aquest guany
ens retrobam.
La resta, una confusa
onada contra el sorral de les pèrdues.
Altres indrets de Castell, es: