Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest cap forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau. El far s'hi va començar a construir a partir de 1917 i s'acabà el 1922. Fou motivat, en gran mesura, pels naufragis escaiguts després de la inauguració del far de Cavalleria. La torre té una alçada de 33 metres i va ser el primer en construir-se en formigó a les illes Balears i Pitiüses. Per fer-lo s'aprofità la roca de la zona, per això avui dia encara podem veure a pocs metres la pedrera que s'obrí per tal d'edificar-lo. Tenint-lo a la vista, amb el paisatge de pissarra gairebé lunar que l'envolta, podem llegir-hi el poema que li dedicà Miquel Martí i Pol en l'estada que hi féu el 1993; un passatge de La noia del ball, de Jordi Coca, la tanka de Miquel Desclot que destaca la profunda i agressiva presència dels rocams amb arestes i el poema que li dedicà Pere Gomila.
Cap de Favàritx
Aquí s'acaba el món, o tal vegada
comença i el llenguatge de les pedres
és un recer misteriós i lúcid
per repensar la vida i estimar-la.
Aquí s'atura el temps i només resta
l'interrogant del mar, la desmesura
que empetiteix el gest, o bé l'exalta.
Llum i més llum en una orgia d'ecos,
mar i més mar per esculpir a les roques
rostres, senyals, enigmes i preguntes,
sempre distants i sempre comprensibles.
L'u i el divers s'esbalcen i es confonen
pels farallons dels anys, mentre una noia
de pits nus i de cuixes esveltíssimes
vinguda no sé d'on, s'apropa, lenta,
brandant amb la mà estesa algun missatge.
Un altre dia ell i l'Eva també ens van dur al cap de Favàritx, que ens va fer molta impressió perquè era un paratge erm de terra negra, de roques cantelludes i fosques, un indret que semblava l'infern, ja que nosaltres l'infern més que no pas un lloc de patiment ens l'imaginàvem així, estèril i buit, mort. La mar, en aquelles petites cales de sorra cremada era plana i hi regnava una quietud completa, perquè si més no el dia que hi vam anar ni ocells no vèiem.
Favàritx, Menorca
Veu deixondint-se
de volcàniques aigües
en llit d'arestes.
La tramuntana esbulla
els cabells de la roca.
Favàritx
Hi ha una bellesa tràgica en la roca,
en l'entorn turmentat d'aquest paisatge,
en el fosc cromatisme que s'imposa
contra els blaus i els terrencs i el verd escàs,
mentre enfiles el cap en pur oblit
de tant renou que et pesa i de la infàmia
sobre l'ésser que tu ets i et dignifica.
Aquí el que veus recorda el bell orgull
en la mirada altiva de l'heroi
que retorna vençut, solcat de traus
i del dolor trencat de la memòria,
i et despulles de tot, deshabitat
com el vell far, només sentits, empès
com un polsim fora del temps, confús
entre l'ebri batec de l'alta onada
en un deixar-se endur sense ancoratges.
I així lleuger recordes el bell vers
de Leopardi e mi sovvien l'eterno
o la mirada del pastor en la nit
d'Homer, amb les fogueres dels troians
contra els estels en fregar la victòria,
i et perds en la grandesa inaprehensible
mentre el vent salabrós que esborra límits
et llepa la ferida del sublim.
Altres indrets de Maó: