Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Antoni Febrer i Cardona va néixer i viure a la casa número 5 del carrer d'Isabel II. Va ser un dels màxims exponents del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca i Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del segle XVIII va remoure culturalment l'illa. Apassionat defensor de la llengua i la cultura pròpies i ben a prop d'un vessant humanista d'entendre el món i l'art en general, va enfrontar-se a alguns esdeveniments del moment, com ara la forta imposició del castellà en tots els àmbits de la vida illenca, amb valentia i coratge. Situats davant la casa podem llegir una afirmació del filòleg, un sonet seu i el que li dedicà Joan Timoner.
És doncs no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians, que jo he treballat aquesta gramàtica; i no sols perquè tènguien un mètodo per apendrer de parlar i escriure la seua llengua sinó perquè puguien apendrer més fàcilment les altres llengües vulgars de l'Europa, i la llatina.
Afectes d'un pecador "arrepentit"
Gran Déu, els teus decrets estan plens d'equitats:
Tu sempre te complaus en esser-nos propici,
però jo som tan mal, que la teua bondat,
si em perdona, serà contra el teu just judici.
Sí, Senyor, que l'extrem de la mia maldat
no te permet sinó d'ordenar mon suplici.
Ton interès s'oposa a ma felicitat,
o ta clemència espera el càstig del meu vici.
Contenta ton desig, puix que t'és gloriós;
que et sia el meu dolor a tos ulls odiós;
castiga, que ja és hora, aquesta gran malícia!
Just el càstig serà que te sia ben vist;
però, ¿a-ne quina part ferirà ta justícia
que no l'hàgia cobert la sang de Jesucrist?
Febrer i Cardona
A sa memòria.
Vas ser un noble poeta. El teu missatge
ja s'avé que ix en nit de decadència,
però encara conserva consciència,
tradició d'un immortal solatge.
Humanitats; dels clàssics el bagatge
la teva obra és ressò o perduda herència
i la teva gramàtica ciència
duu mig segle a tots altres d'avantatge.
Però el mèrit millor i que més t'estima
el meu esguard són els ressorts de rima
que tu revius quan la llengua era balba...
Tan com més va el teu nom el temps va vèncer
oh, precursor d'un jorn de Renaixença!
del qual tu ets a ca nostra estel de l'alba.
Altres indrets de Maó: