Autor:
Manuel Cuyàs i Gibert
Obra:
Mongofra
, 2015
Pàgina:
2
Sabia l'existència de Nicolau Rubió i Tudurí, l'arquitecte, constructor de jardins i caçador de peces majors a l'Àfrica, però ho ignorava gairebé tot del seu germà Fernando. Va néixer el 1900 a Barcelona de mare menorquina, va estudiar farmàcia i química, i als anys vint va fundar els laboratoris Andrómaco, que el van fer riquíssim gràcies a haver descobert un reconstituent que millorava els que fins llavors receptaven els metges. Diguem que va fer digerible i fins i tot apetitós l'oli de fetge de bacallà amb què es torturava les criatures que s'havien d'enfortir. Amb una maleteta i amb grans dosis de relacions públiques va fer arribar el producte per Europa i Amèrica. Amb part de la fortuna acumulada va adquirir Mongofra, una propietat situada a la costa nord i més remota de Menorca, coronada per una casa exposada als quatre vents. Allà dalt passava els estius, hi rebia monarques, caps de govern, artistes i gent distingida i hi acumulava de tot: vaixelles de Dior i de Tiffany's, pintures, escultures, llibres, bibelots, trofeus de cacera... Divorciat durant la República, un dia va saber que havia mort un amic parisenc amb qui havia compartit navegacions. Es va desplaçar a París, va preguntar a la vídua si es volia casar amb ell i és així com la Jacqueline arriba a Mongofra. La casa es va ampliar: s'hi van afegir ales, una capella, un hivernacle... La finca, poblada de vaques, presenta l'única plaça de toros de Menorca. El senyor Fernando la va fer construir en quatre dies i hi va fer celebrar una corrida només per satisfer un diplomàtic anglès que es resistia a fer entrar el reconstituent a la Gran Bretanya. Ell i la Jacqueline eren atesos per divuit criats, que els servien amb guants blancs. En vida, Fernando Rubió i Tudurí va ser el gran mecenes de l'illa. Qualsevol petició pública o privada era satisfeta. Abans de morir, el 1994, va crear una fundació que porta el seu nom i que inclou Mongofra. L'edificació és lloc de trobada d'estudiosos, conferenciants o grups escoltes. Allí em van allotjar, el cap de setmana llarg que he passat a Menorca, i és així com vaig dormir en el llit amb cobricel i una mica inquietant del senyor Fernando i la Jacqueline. La Jacqueline, prop de centenària, viu a París però té dit que no llencin els vestits que va deixar a Mongofra per si un dia hi ha de tornar. La fundació, presidida per l'escriptor Josep M. Quintana, ha hagut de reduir naturalment el personal, ara limitat a en Pedro, que ho sap tot del senyor Fernando, un cuiner i algun pastor. Vaig pensar que si el senyor Fernando hagués convidat Llorenç Villalonga avui llegiríem un segon Bearn.
