Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En un angle de la plaça Colom hi ha el monument dedicat a la cupletista Pilar Alonso i Moll (Maó, 1897-Madrid, 1980), inaugurat el setembre de 1992 sota el mecenatge de Fernando Rubió i Tudurí. Va ser la figura més destacada del cuplet català de finals de la dècada dels anys 10 i meitat dels 20 del segle XX. Els seus èxits en català van arrossegar a altres cupletistes com la Raquel Meller a incorporar en els seus repertoris peces en la nostra llengua. Podem llegir un text de Sebastià Gasch que en valora la importància artística i sociològica.
En els anys vint, no hi hagué cap cantaire tan popular barcelonina com Pilar Alonso. ¿Qui li havia de dir quan en el vell Doré cantava allò de «Ayer, en Recoletos, me senté... » que li bastaria de canviar d'aires ciutadans per arribar a ésser l'ídol del públic català? En passar del passeig madrileny a les Rondes barcelonines, l'Alonso va senyorejar les varietats de la ciutat amb les illes adjacents de Sabadell i Terrassa i altres de tanta o menor quantia, on l'arrossegava la marea dels bolos estivals.
Cada cançó de Pilar Alonso penetrà en els porus del moment. I no es podien comprendre les màgiques nits de Sant Joan sense el seu Quan s'enlairen els coets... ni tampoc la Pasqua de Resurrecció sense que alguna colla disparés a l'aire blau les caramelles popularitzades per l'Alonso des de l'enyorat Eldorado, gronxat aleshores per les suaus palmeres de la plaça de Catalunya i amb la nota de color de les bigarrades indumentàries de les minyones i els uniformes rebregats dels soldats. Àngel Zúñiga, que fou un dels panegiristes més entusiastes de Pilar Alonso, digué: «Pilar Alonso cantà tot allò que el diari contacte amb la ciutat feia amable. Les Rondes, amb el Pes de la Palla i els reservats de Can Moritz; l'esquerra de l'Eixampla, amb les seves acadèmies de ball; els tramvies d'en Foronda, o el Foment, on anava a ballar amb el seu promès. L'Alonso va elegir el color local, que era el millor que li esqueia. Els tipus del carrer, el lèxic d'una gent que estimava l'humor sa per damunt de totes les coses, i l'enorme força de suggestió de la classe treballadora, li serviren per a mostrar-nos en la superficialitat d'una cançó tot allò que en aquesta hi havia d'humanitat...». I de poesia, afegiria jo. En els anys vint. La Portaferrissa, Els focs artificials, La Font del Gat, La balladora, Els Tres Tombs, Pasqua Florida i altres cançons de Pilar Alonso esdevingueren tan populars com ara el Se'n va anar.
Altres indrets de Maó: