Autor:
Josep Maria Quintana i Petrus
Obra:
Els Nikolaidis
, 2006
Tot i la confusió inicial, es tardà molt poc a saber que alguna cosa seriosa passava perquè el governador Murray ordenà que s'aixequés la gran cadena que tancava la boca del port i, a més, féu dirigir a la bocana dues o tres naus que, un cop hi arribaren, foren enfonsades pels mateixos tripulants, que baixaren a terra amb uns bots. La tàctica no era nova. Es tractava d'enfonsar unes naus fins a deixar només un petit canal d'entrada que estava a tret de canó de les bateries instal·lades a Sant Felip. D'aquesta manera el port restava inexpugnable.
Eymar digué aleshores a Renan:
-S'equivoquen els anglesos. Crillón no vol entrar al port, seguirà fins a Cala Mesquida i, des d'allí, iniciarà l'atac.
Ambdós cavallers es feren portar després amb una calessa a Cala Mesquida, situada poques llegües al nord de la ciutat, on arribaren devers les cinc del capvespre, i allí s'abraçaren de joia en veure com, des del San Pascual, que era la nau capitana, baixaven a terra en unes barcasses el duc de Crillón, el brigadier Moreno, el major general Juan Roca, el comte de Cifuentes, el marqués de Peñafíel i d'altres militars.
Eymar decidí presentar-se al duc i ordenà Renan que tornés a Maó per tal de difondre la notícia.
-Dirigiu-vos primer a la parròquia de Santa Maria i maneu al rector que faci volar les campanes. Aquest és el senyal.
Renan pujà a la calessa i partí rabent cap a Maó pels camins ondulats de la part nord de la rada, des d'on podia veure's nítidament la ciutat. El sol, que estava ja a punt d'iniciar el seu crepuscle, la besava per la part de darrere i en ressaltava els seus monuments principals: bàsicament l'església de Santa Maria i els dos grans convents, el dels carmelites i el dels franciscans. També ressaltava els molins de vent, aïllats i esparsos, les aspes dels quals rodaven amb força perquè s'havia aixecat molt de vent.
