Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc Natural de s'Albufera des Grau, la zona humida més gran de Menorca, és el nucli de la Reserva de la Biosfera de l'illa, que l'engloba tota. Està situat al nord-est i ocupa una extensió de 1.947 hectàrees, de les quals 72 pertanyen a l'Albufera des Grau pròpiament dita i a les quals cal afegir la zona inundable coneguda com es Prat; diverses basses, entre les quals destaquen la de Morella i la de sa Torreta; l'Illa d'en Colom, de 60 hectàrees, i el Cap de Favàritx. A qualsevol punt de s'Albufera des Grau podem servir-nos com a lectura del sonet que li dedicà Joan Timoner i d'un poema de Pere Gomila.
Autor:
Joan Timoner i Petrus
Obra: L'illa d'argent , 1982
Obra: L'illa d'argent , 1982
S'Albufera
En l'hivern Es Favàritx s'entabana
d'una tristor profunda d'elegia;
el coster, el torrent i la masia
són embruixats pel vent de tramuntana.
El neguit del paisatge s'encomana
al caminant incaut que s'extravia
pel congost o l'afrau sense alegria
on cap ocell la quietud profana.
En un fondal, entre comelles tortes,
cobertes de matolls, les aigües mortes
de S'Albufera dormen encantades.
I hom diria davant la llenca grisa
de l'estany adormit, que fa un somrís a
la greu tristor dins un mirall de fades.
Autor:
Pere Gomila i Bassa
Obra: Geografies del vent , 2015
Obra: Geografies del vent , 2015
S'Albufera des Grau
He vist el vol del corb marí,
planar l'àguila peixatera,
l'alta figura de l'agró,
el pas suau del rabassot,
l'ocell migrant i el sedentari,
l'esclat de vida entre les aigües
i el verd encès de l'albufera,
el cromatisme que s'impregna
en la ferida de la llum
sobre la pell d'aquest paisatge,
el fondo alè vital guanyat
al preu pudent de la ignomínia.
Vetlaven tones de ciment
grisos despatxos dels setanta
ben fermentats de noms exòtics
i rapinyaires de corbata
amb l'avidesa del guany fàcil.
Era dictada la sentència
quan fou llençat el crit d'alerta
i s'aixecà potent l'onada contra
aquells murs especulats,
la fel de projectes salvatges.
I res no ens fou donat. Guanyàrem
a pols l'envit de s'Albufera
i encara el record d'aquell clam r
essona en la gent que el visqué
com l'eco intens d'una cançó
entre la son dels anys primers.
Absort en la llum de l'hivern,
en el record del que aprenguérem
i de la gent i d'aquells dies,
els ulls es fixen sobre l'aigua,
respir aquesta pau i sé
que mes enllà dels anys que es
perden el cicle recomença
impertorbable
en el difícil guany de l'illa.
Altres indrets de Maó:
Indrets