Sa Nitja

Autor: Pere Gomila i Bassa
Obra: Geografies del vent , 2015
Pàgina: 74

Sanitja

 

Has retrobat la rada que t'acull

esquitxat per l'escata a pell de sal

al capejat retorn de l'alta onada.

 

Amb l'olor penetrant de mar endins

en el redós del vent has fet balanç

del que has deixat per sempre en el trajecte.

 

En xarxes desfilades de mal temps

reculls les nanses buides del desig

i emproes en silenci la mirada

 

cap al paisatge roig del nord encès

i els ormeigs escampats com una estesa

de fragments inconnexos de sentit.

 

En enfilar també l'altre crepuscle

cercaràs el recer, ple d'avidesa,

que et puguin donar encara uns altres braços

 

o una paraula amable on ancorar

entre els esculls que ja no salvaràs

quan sentís fiblar amb força la ventada.

Autor: Àlex Susanna i Nadal
Obra: Quadern de Fornells , 1995
Pàgines: 165-166

Dijous, 4 d'agost [1994]

 

A mitja tarda, amb el nostre llagut, anem a Sa Nitja. La costa nord de l'illa és impressionant. Per més que et sembli acostumar-t'hi, sempre hi ha un dia que et torna a sorprendre. És una costa grandiosa, devastada, queixalada i rosegada per tota mena d'embats i tempestes. Però vista amb llum de tarda des de ponent, agafa una insondable suavitat, com de bèstia aplacada i resignada a la vellesa, a un estat d'inofensiva passivitat.

Sa Nitja és un dels nostres racons predilectes de l'illa, un port natural on us trobeu a recer de tots els vents, sobretot de la temuda tramuntana: l'illa des Porros, al seu davant, forma una mena de tap que l'en preserva. A més, es creu que al seu dedins hi jeu, colgada, la Sannicera de què parlava Plini el Vell, el Port de Sereyna de què parlava Pere Martell al rei En Jaume, "ses vilotes de Sa Nitja", que deia Madó Alzina, una pagesa del predi veí de Santa Teresa... Sembla, efectivament, que sota aquestes aigües tranqui-les hi dorm una ciutat sencera, amb les seves cases, carrers i temples, coberta de sorra i algues, desproveïda de memòria. La idea és suggestiva, però atesa la nostra ignorància en aquestes qüestions no ens es permès d'anar més enllà d'aquesta suposició. Amb tot, el fet innegable és que el dit paratge respira una calma estranya, enigmàtica, considerablement torbadora: potser la de l'absència, potser la de la mort (vull dir la d'un cementiri). El que fou no ho sabem, però ara és un indret tocat per una llum i un recolliment especials, que fa que quan us hi endinseu amb el llagut se us desperti un infinit respecte i tingueu la sensació inequívoca d'estar entrant en un recinte sagrat. Sa Nitja, doncs, no és un recer més dels que de tant en tant ofereix el coster de l'illa. Sa Nitja és un lloc a part, diferent, amb una vida pròpia, al marge sobretot de les vel·leïtats del pèlag. És un paratge que sembla coincidir perpètuament amb ell mateix. Les seves aigües són greus, pesants, immòbils, gràvides. No hi ha dubte: és un recer per a poetes, ¿però en queden encara?

Tot tornant, fluixegem i enxampem un sard i una oblada. El sard es un dels peixos que té uns reflexos mes vius i canviants. La lluïssor del seu mantell d'escates verdoses sembla contenir la llum del mar, una llum, però, saturada de profunditat, roques i algues.