Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Torre de Fornells és una de les moltes torres de defensa que rodegen la costa de l'illa. Va ser construïda entre 1801-1802 , en època de dominació anglesa, amb l'objectiu de vigilar l'entrada del port de Fornells, impedir el desembarcament de vaixells enemics i protegir el castell de Sant Antoni. Té una forma troncocònica, construïda de paret seca i amb l'exterior reforçat per blocs de marès. Consta de quatre nivells: una cisterna excavada al subsòl; la planta baixa, on s'emmagatzemaven les armes, municions o aliments; la primera planta on s'allotjava la guarnició i la superior que era la plataforma de l'artilleria. La porta d'entrada original es troba a la primera planta i el seu accés seria a través d'una escala de fusta que podia ser retirada en cas d'atac. La paret exterior presenta un talús de reforç fins a mitjana alçada de la torre. Des d'aquest punt alt dominarem tota la badia i serà un bon lloc per llegir un text descriptiu de Josep Pla i poemes de Gumersind Riera i Antoni Deig.
El retard havia estat excessiu. Sort encara que a la primavera els dies s'allarguen una mica. Ens trobàrem amb un poblet de pescadors, més aviat petit, de cases baixes, sense gaire caràcter — a part, és clar, el caràcter que imprimeix la pesca. Unes cases de pescadors davant una esplanada i un espai d'aigua tancat per uns espigons d'escassa altura. Aquest espai hauria estat de cara a nord si les cases no l'haguessin redossat una mica. Les embarcacions s'hi mantenien passablement. Mes enllà del portet i de les cases hi havia un roquisser fenomenal, d'una mineralitat fosca i aclaparadora, i el mar lliure. Hi havia entaulada una moribunda ramiola de gregal, que movia un onatge sorollós i indecent. El caràcter de Fornells no venia pas donat per l'obra dels homes: era un petit vilatge de pescadors aclaparat per una naturalesa dura i puixant i la inclemència del temps. Fora del portet dos pescadors calaven una xarxa: l'onatge els rebotia de qualsevol manera, no es podien mantenir drets, el mar els empenyia cap al roquisser fatídic. El mar, que pot ser tan manejable i suau —per exemple, dins el port de Maó—, agafava a Fornells un aire tètric. Em digueren que gairebé sempre era el mateix. La gent es manté en el lloc fatídic, de cara al vent, naturalment perquè hi ha peix.
Fornells
Eren blanques les casetes
vora la mar transparent;
eren blanques les casetes,
eren blanques, blanques, netes,
com un místic pensament.
Aquella blancor de neu
dintre la mar es fonia;
i també dintre el cor meu
aquella blancor de neu
fou blancor de poesia.
Fornells
Fornells petit,
arrodonit
vora del port,
o, quina sort!
Ets pescador
del peix millor;
esteim d'acord,
o, quina sort!
Per l'alifara,
llagosta cara
serà el plat fort,
o, quina sort!
Reps abocada
la batzegada
del vent del nord,
o, quina sort!
Porto dins l'ànima
visió unànime
del teu record,
o, quina sort!
Quan, en marxar,
se'm fas llunyà,
quina dissort,
o, adéu sort!
El meu poble
Vist des del cim del pujol,
era el poble una joguina,
vora un mar tot de cristall,
amb unes cases petites.
Era una estampa infantil,
tan bonica...
Les xarxes secant al sol
sobre aquella arena fina,
tremolant les veles blanques
al contacte de la brisa
i volant –volves d'escuma-
arran d'aigua les gavines.
Vist des del cim del pujol,
era el poble una joguina.
Altres indrets de Mercadal, es: