Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es Molí de Dalt és un molí de vent fariner construït l'any 1762, durant el breu període de dominació francesa, juntament amb els altres dos molins del poble construïts poc temps després. Anys més tard, el 1776, ja funcionava el molí més gran dels tres, el molí d'Enmig, situat al mateix carrer principal a pocs metres de l'anterior. Finalment, el 1780 es construeix el molí de Baix, a un solar del carrer Comte Lannion, a la part meridional del poble. El 12 de gener de 1949, una forta tramuntana va fer caure el curull o capell i els elements exteriors tot fent malbé la maquinària i aturant-ne una activitat de 187 anys. L'edifici va anar degradant-se fins que el comprà el Consell Insular de Menorca que, el 1984, el va cedir a l'ajuntament de Sant Lluís per a usos culturals. L'any 1987 s'inaugurava oficialment aprofitant l'avinentesa del 255è aniversari de la fundació de la vila. Acull el Museu Etnològic de Sant Lluís a més d'una oficina municipal d'informació turística. Un poema poc conegut de Josep Pijoan ens pot servir de lectura per relacionar l'aire descriptiu de com va veure l'illa fa més de 120 anys amb els continguts del museu.
De les terres velles
Menorca, les teves cases blanques,
les laberíntiques parets de tota l'illa,
pintada aixís de blanc,
fan ser més clara
l'esponja grisa de la roca plana
que sobresurt del mar.
La gent que hi viuen
busquen la sombra de les cases baixes
o l'esquifida figuera que s'arrela
enmig del pedregam.
Seques les cabres i l'escamot d'ovelles
masteguen l'herba d'aquells plans de roca
que han trepitjat els porcs.
I en les altures,
fa tres mil anys que les ciclopies torres
esperen qui les vingui a conquistar.
Sant Lluís no era res de l'altre món: uns quants carrers emblanquinats, l'església, l'esplanada on antigament jugaven a bàsquet, la carretera que passava pels afores, i l'escola i la parada de l'autobús, que havien canviat de lloc. M'agrada va reconèixer els carrers de la meva infantesa i la petita plaça on, la nit de Sant Joan, em tapava les orelles en sentir les primeres traques; després, quan els coets s'enlairaven, m'embadalien els xiulets que anunciaven els ampul·losos esclats de colors. Una d'aquelles nits la mare, que habitualment és una dona esquerpa i distant, va posar-me una mà a l'espatlla i em va mostrar el cel encès de llum i de colors.
Vaig aparcar prop del molí, on hi havia una discoteca que duia el nom absurd de Topazio. La façana del cinema encara era pintada de color blau cel i, en una botiga nova on venien postals, joguines i sabates, la dependenta em va fer quedar unes sandàlies de dues tires encreuades damunt del peu. Més endavant vaig tastar les aromes dolces del forn i, d'un taller de fusteria que no recordava, m'arribà la música d'un transistor.
Altres indrets de Sant Lluís: