Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La serra del Montsià, paral·lela al litoral, s'alça bruscament amb el puig de Mata-redona (617 metres), el pic de Montsià (762 metres) i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d'Alcanar. Situats en el cim de Montsià, davant una panoràmica vasta i excelsa podem llegir dos fragments de Jardins ignorats, de Trinitari Fabregat que descriuen el paisatge que s'abraça d'aquesta altitud estant.
Al cim s'havia construït un turonet cilíndric, de pedra de margo, reblat a l'interior, reforçat amb un anell circular a la base, que donava la impressió d'una torreta massissa d'una alçada de dos homes. Marcava el punt més elevat del Montsià, el qual s'havia designat amb el nom de Mola Cima.
Ara eren al cim del Montsià, ara hi eren com si fos per primera vegada, i ara veien tot allò que des d'allí es podia veure i que suara no havien vist. Esplèndid panorama! [...]
La perspectiva havia canviat totalment. Les Salines, que des de la carretera es veuen allunyades de la costa, en semblaven ara tot pròximes, l'extensió de la mar que es descobria a l'enllà era immensa i sense proporció a la del Port dels Alfacs. Les Cases d'Alcanar apareixien com una masia gran; Peníscola, allà al lluny, era com una roca isolada que trencava la planitud de la riba. A l'esquerra de les Salines es veia la Ribera, que es presentava com una gran era travessada pel curs blanquinós de l'Ebre, i la robusta i altiva farola de Buda semblava una canya plantada a la seva extremitat. Més enllà la vista es perdia en una boireta intransparent formada per les condensacions de la ja pròxima Tarragona. De l'altre costat Ulldecona es trobava als peus, així com Santa Bàrbara, i més a la dreta l'extensa Tortosa. A l'esquerra d'Ulldecona la plana s'estenia fins al mont Yerta de la província de Castelló; i dret cap amunt la vista sols era limitada pels Ports muntanyosos de l'interior. El Montsià dominava, de la seva estatura de gegant, terres i ciutats.
El senyor Riera, pare, atragué l'atenció dels altres sobre el castell d'Ulldecona:
—Guaiteu, és d'allí que van baixar els vint-i-un fundadors d'Alcanar, dotats de la Carta-Pobla, per a donar-hi jurisdicció cristiana.
A l'estiu, com que tothom és als prats, a les terres de secà no hi ha ningú. El paisatge era feréstec i solitari, però malgrat això se'l trobava recerós i familiar. Hom no s'hi sentia estranger dins la seva austeritat i la seva calma. Del Montsiá pròxim baixaven graonadament les fondalades que anaven a morir amb dolcesa a la mateixa costa; les masses rocoses, grises i vermelles, s'enlairaven per damunt dels vessants nerviüts que en formaven el sócol i els contraforts. D'altitud modesta en l'absolut, oscil·lant entre els set-cents i vuit-cents metres, la seva constitució abrupta de clara característica muntanyenca, la seva proximitat al mar i els seu paral·lelisme amb la costa conferien al Montsià l'aspecte d'un veritable gegant. Als seus peus hom s'hi sentia aixoplugat, acollit. Les seves amples i potents espatlles protegien els jardins canareus dels forts vents del Nord i de les excessives frescors hivernals de la conca de l'Ebre. Els canareus li pagaven bé aquesta protecció. Allí on la rella o l'aixada podien entrar, la terra era cultivada. Era un treball d'hivern, quan les feines dels prats obrien una treva en llurs exigències. Les maleses eren arrabassades i se'n feien gavells per a adobar la terra. Amb la pedra, que no mancava, es construïen els marges per a sostenir les precioses terres en bandes més o menys estretes segons la declivitat de la serra, però suficients per a plantar-hi una filera d'arbres o dos rengs de vinya. Així eren convertits aquests erms serrats en terres cultivables, amb marges escalonats que prenien l'aspecte de les audacioses i monumentals graonades dels temples antics. Aquest treball de titans donava la idea d'una raça forta, laboriosa i tenaç.
Altres indrets de Alcanar: