Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església parroquial de Sant Miquel, d'una corpulència imposant domina la plaça i l'escalinata que hi mena. Té un caire de fortalesa indubtable, accentuat per una garita existent a la part alta del cantó dret de la façana, per tant, tot fa suposar que es construí entre el segle XV i XVI, com la majoria de torres de la zona. Ocupava un angle de la població fortificada i era relligada a les muralles. Pels seus voltants tenim carrers que mantenen un aire gairebé medieval, com el del Forn i dels Arcs. En qualsevol d'aquests llocs podem llegir un fragment de Jardins ignorats de Trinitari Fabregat que es refereix a alguns llocs d'interès monumental com l'antic pont dels Estretets i el poema "La velleta".
La velleta
(En honor a les velletes d'Alcanar)
Asseguda a la vora del brancal
la velleta
la pilota de llana al davantal
fa "calceta".
Les mans ja un poc tremoloses
que el curs del temps ha secat
prossegueixen, afanyoses,
el col·loqui inacabat.
Res més en ella no es mou,
el seu llavi no es desclou:
llunyana, abstreta,
va fent "calceta".
Sols quan el sol es desvia
quan sona l'Ave Maria
aleshores se la veu
fer el signe de la creu
i com presoner lliure
esbossar un somriure:
somriu a Déu!
Visita Alcanar, els carrers d'Alcanar, i particularment l'Església i el Rocall. Al Rocall s'atardà en l'observació de la contextura del carrer de Bon Matí, la situació i l'orientació del qual a ell li semblaren d'inspiració anàloga a la de la Moleta. Potser ibers ja més canareus, es deia Raül. Car malgrat l'exterminació dels ibers per la dominació romana, no hi ha dubte que sempre en van quedar i es van anar instal·lant més avall, sotmesos al vencedor, transmetent llur sang i llur idiosincràsia fins als canareus d'avui. De traces romanes, poques. L'única que constata Raül fou la del Pont dels Estretets, vestigi ben inconfundible amb el seu arc de mig punt, que permetia el passatge del riu Sènia, en aquell temps cabalós, a una via secundaria del litoral. En aquestes terres, els romans hi havien estat dominadors, no pobladors, i si les pedres feien recordar llur presència, en els individus hi havien deixat poques marques. En canvi els indicis àrabs se li mostraven a cada pas. Sense insistir en les sínies, algunes de les quals de fusta ja ben corcada, però encara en activitat, eren segurament d'origen pur, Raül remarcava l'inimitable calçó blau, de camals amples, que encara duien els vells (i no pocs homes joves) i que ell atribuïa a una adaptació acomodada de la vestimenta mora; així com el mocador negre cenyit al cap que portaven els pagesos canareus i que li recordava el turbant berber.
Altres indrets de Alcanar: