Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situada al carrer Elisa, 33, fent xamfrà amb la Plaça Carvallo, va ser construïda per Juli Carvallo Carrión, enginyer ponts i camins que era propietari un potent propietari rural i home de negocis que, per exemple explotà i canalitzà les aigües del barranc de la Caramella, a Roquetes, cap a Tortosa. Els pares de Sebastià Juan Arbó treballaven per a ell i, així, el novel·lista, de jove, també fou assalariat seu fent d'escrivent i, doncs, freqüentava la casa dels amos. Sobretot gràcies a les especials dedicacions culturals que li manifestà la mestressa tingué accés a un redós de cultura que d'altra manera no hauria pogut aprofitar. Tres breus però intensos fragments de les seves memòries ens en recreen l'esperit.
La casa dels amos estava una mica més avall que la nostra, com uns sis o set carrers; tenia molt poc a veure amb la que habitàvem nosaltres. Estava a les afores, quasi en ple garroferal. Els amos havien adquirit vasts terrenys i hi havien aixecat construccions en tot aquell espai. Entre les construccions destacava la casa. Era un edifici gran, de dos pisos en forma rectangular. L'aspecte exterior era molt simple, sense que res cridés l'atenció, fora de l'encertada distribució de finestres i balcons, i l'ampla terrassa mirant la serra. Al costat de la casa s'havia construït una pista ampla, destinada als sequers de l'arròs. Tenia finestres i balcons a tots els costats, excepte al costat que donava al camp, de cara al Montsià, en la qual, recolzada en grosses pilastres, s'havia obert una terrassa que ocupava tota la façana, rodejada de torretes on hi creixien geranis, rosers, clavellines i enfiladisses; també hi havia testos sobre la balustrada amb plantes estranyes. Era un petit jardí penjat, i a la primavera quedava cobert de flors, tota embolcallada de flors.
Des d'aquella terrassa oberta al camp per tots els costats es descobria una vista esplèndida: cultius d'arròs, garrofers... Davant s'aixecaven els cims del Montsià i la seua punta avançada del Montsianell, com la proa d'un ingent vaixell ancorat en ple garroferal. A la planta baixa, estaven els departaments destinats a oficines. Eren molt alts de sostre, amb unes finestres de cristall fins a nivell de carrer, defensades per reixes per l'exterior. Donaven als sequers sota una espècie de porxo que s'allargava i s'estenia davant dels despatxos í els mantenia en una ombra fresca. Allí, jo tenia preparada la presó de la meva adolescència; els despatxos eren clars, airejats, i pot dir-se alegres, però no per això menys presó. Per a un que, com jo, no havia nascut per tancar-s'hi, per a un a qui la menor imposició li resultava intolerable i a qui l'agitaven tants somnis.
Aquí, he de parlar de la mestressa. El seu interès en relació a la meua vida, al meu futur, ha estat la persona que, sense proposar-s'ho, ha tingut la influència més poderosa en la meua formació. Aleshores, manifestava cap a mi un interès molt viu, amb un d'aquells entusiasmes que li entraven de quan en quan per les persones.
És possible, també he d'admetre, que jo, amb el caràcter inestable i estrany, defraudés una mica les seues il·lusions.
El que admirava més d'aquella dona, a més dels coneixements que atresorava, era la manera tan clara i senzilla en explicar les coses, la manera de com aclaria al moment els dubtes que em venien al cap, fossin quins fossin, com de la dona que dominava perfectament les matèries. Les explicacions sobre Història, sobre Literatura o en allò que queia sense proposar-s'ho —era, com he dit, una de les seues grans aficions. Obrien, davant la meua ànima, mons nous, panorames insospitats que m'omplien de goig i m'anaven despertant les primeres llums de la vocació futura.
Crec que mai no li agrairé prou el benefici que em va reportar amb les seues lliçons; amb elles es va eixamplar el meu esperit; el gust se'm va refinar i vaig començar a preocupar-me veritablement per les coses grans; em va aixecar l'ànima a les més altes i nobles aspiracions.
Altres indrets de Amposta: