Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Llarga franja de sorra, de gairebé sis quilòmetres de longitud i uns 200 metres d'amplada, situada en ple parc natural del Delta de l'Ebre. De sorra fina i aigües tranquil·les, està flanquejada per un sistema de petites dunes, darrere del qual es troba la bassa de la Tancada. En qualsevol punt podem servir-nos de la lectura d'un sonet de Pere Rovira i de dos fragments del dietari Música i pols.
Mirant la mar del delta
Descansaran els ulls mirant la mar,
i no hi veuran la mort ni l'infinit;
la mar inacabable ens obre un llit:
ajeu-hi la mirada, busca el rar
plaer de no esperar ni lamentar,
flota sobre Fonada indiferent
convertint-te en escuma, sal i vent,
mentre es dessagna el dia que se'n va.
No miris més les coses que no vols;
dona els ulls a la mar consoladora,
com si fos una música que es veu.
Contempla la divina mar i creu
en la sort de saber quedar-nos sols
fins que la vida nostra ens enamora.
Dilluns, 9 de gener (fragment)
Aquest matí he passat un parell d'hores vora la mar, mirant-la i escoltant-la. Les onades rodaven enjogassadament, ràpides i fragmentades, caragolant l'escuma cap a dintre seu i estenent-la quan trencaven, exhibint el capriciós brocat que es diluïa en uns instants. L'aigua era blava i blanca i brillava sota els raigs del sol amb una lluïssor de platí. Si observaves amb continuïtat el joc de les ones, t'adonaves que varia constantment, que no hi ha dues ones iguals ni dos esclats d'escuma repetits, i tampoc no és mai igual el seu so. La mar respira, remuga, canta, brama, calla, però sempre d'una manera diferent, com són diferents les veus harmonitzades i els passatges corals d'una cantata. Aquest matí, sentia i veia alhora la cantata de la mar («com si fos una música que es veu»), i, amb els ulls tancats, veia els sons més a prop, i si els obria, em fugien cap a l'aigua.
Mirant-la i escoltant-la lentament, tan a prop d'ella, aquí, a la platja deserta inacabable dels Eucaliptus, la mar semblava un ésser viu, i feia llàstima i por la seva irremeiable, immensa soledat.
Divendres, 17 de març
Hem arribat als Eucaliptus amb la tarda molt avançada, però hem tingut temps d'anar a la platja a veure la posta de sol, brillant i daurada avui, sobre el Montsià, i uns minuts més tard, simfònicament vermella i grisa, ja amb el sol amagat rere la carena.
Altres indrets de Amposta: