Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La història d'Espinelves gira al voltant de la seva església. Anomenada de Sant Vicenç d'Espinelves, està dedicada a aquest sant i a la Marededéu del Roser. És una de les construccions romàniques més importants de Catalunya feta durant els segles XI i XII. No en va, s'hi va fer una ampliació el segle XVII per incorporar-hi una segona nau i un absis. La silueta del campanar de l'església dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera se'ns presenta petit i acollidor. Avui dia, a l'església s'hi celebra missa els caps de setmana. En hi poden servir de lectura un text costumista d'Anton Busquets i Punset i una nota de dietari de Marià Manent.
Autor:
Marià Manent i Cisa
Obra: El vel de maia , 1975
Pàgina: 182
Obra: El vel de maia , 1975
Pàgina: 182
15 de maig [1938]. Al matí vaig a Espinelves, on oïm missa. De tant en tant la gent mirava, inquieta, finestra enllà. A la tarda torna en Graugés. Llegim versions meves en la tarda humida, emboirada.
Autor:
Anton Busquets i Punset
Obra: Cu-cut!, Calendari de 1908 , 1907
Pàgina: 32
Obra: Cu-cut!, Calendari de 1908 , 1907
Pàgina: 32
A l'amic d'Espineubes, Jaume Pallarols
Espineubes és un poblet arrapat a un estrep de la superba serralada montsenyenca. És deliciós amb tot i sa mateixa solitud i rural indolència. Pobres cases negroses i aclofades pel pes dels anys, formen grup a l'entorn de l'airós campanar que corona una hermosa esglesiola, remarcable fàbrica d'estil romànic, amb sa senzilla, però elegant, portada de primorosos capitells; el fossaret herbat; la casa rectoral i la sagrera; tot amb el tirat de sublim tristesa, brollant poesia, la poesia dels paratges quiets, que atrau els cors aimants de la veritable bellesa, la que es desprèn de les joies que ens llegà l'antigor, i que pocs pobles, per desgràcia, saben guardar.
Els moradors d'Espineubes passen i traspassen enfront aquell monument sens adonar-se'n de sa grandesa, en què sia ja caiguda; i allà en aquell clos de pau, de quietud i de bellesa que tothom admira, se'ls van escorrent els jorns de la llur vida. Que vegades hi he passat per aquell poble de muntanya! son temple, sos estrets carrers, ses pobres cases i sos habitants me són familiars, i no deixo d'enyorar-los quan algun destorb me priva almenys dues vegades l'any per aquella disbauxa de muntanyes, per aquelles enciseres valls i rierals frondosos.
Altres indrets de Espinelves:
Indrets