Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Llarga cinglera situada al nord del Vallès, entre Sant Feliu de Codines i Montmany de Puiggraciós, i, seguint la direcció sud-nord, a l'oest del Congost, fins a Centelles, ja a la Plana de Vic. Culmina al nord, al Puig Oriol (972 m.) i, sobre la cinglera, al Puig Fred (952 m.). Carles Sindreu li va dedicar un breu recull de poemes el 1924, inspirats en el bategar de la natura que, encara, per sort, podem descobrir-hi actualment: cant del rossinyol, duc, la guilla..., alguns dels quals podem llegir situats en un dels miradors que donen sobre els penya-segats amb un gran panoràmica cap al Congost i el massís del Montseny.
Flabiol de la nit
Aire lleu que furga i que somica
I aquest calfred de l'herba que ha sentit
La llum titil·lejant d'una musica
Despenjada de dalt de l'infinit
Flabiol Tremolor dins la nit
Cant poruc
Llum d'estel dins la jaça del bruc.
El duc
Ventall immens Esquinç del cel puríssim
El duc terrós s'envola
I pensem sens temor "Si ara moríssim
Vet ací la nostra ànima"
El cingle
Vet aquí la roca crua
Pa d'argent Sota el cel llis
Un avet L'ombra s'afua
Dalt a baix del gran abís.
La guilla
La guilla avança reposat el pas
Sobre l'herbei encar flairant a goja
La visió de sa cua n'ha romàs
I l'he vist fondre's dins la terra roja.
El clavell de pastor
El clavell de pastor
No fa olor
Flaireu-lo amb arrel
Allà dalt de la serra
És tot ple de sentor de la terra
De l'aigua i del cel
El clavell de pastor
És esquerp com l'amor.
Els cingles de Bertí
En aquest alt planell on brunz el vent
arran de cingle, avui, hi ha hagut ballades.
Un estol magne de jovent
—amb sengles estimades—
hi ha fet sardana ampla amb cor fervent,
tenses mans enllaçades.
La veu pairal dalt de Bertí
damunt l'aplec s'ha fet oir:
Aquesta terra tan xopa de dolceses,
vibrant d'idealisme i d'esperit,
l'ànima té ferma com el granit!
Clama el jovent dalt les roques enceses:
—Si mansa canta l'aigua del Congost
i són sentimentals nostres ballades,
l'estol de mans alçades
eacute;s de la pàtria la inflexible host
contra l'embat del fat i de les ponentades!
Cansat, continuo cansant-me, i el repte d'arribar a algun lloc no té per a mi cap al·licient. Un tram de la travessa passa molt a prop de la vora dels cingles del Bertí, un precipici descomunal de roca granítica molt vella, arrodonida i coberta d'una sorreta resultat de l'erosió i que rellisca molt. M'he anat quedant endarrerit fins que, en sentir-me sol, descanso una estona. En reprendre la marxa vaig perdent a poc a poc el camí i derivo sense adonar-me'n cap a la vora del precipici: però és clar, la vora no és una línia, un tall, sinó un arc suau de roca que va incrementant d'una manera cada vegada més brusca el pendent cap al buit. M'adono que ja soc al precipici i, en el mateix moment, rellisco i caic a terra amb la motxilla a l'esquena, i continuo relliscant a poc a poc, roca avall. Ja gairebé arribant al punt de no-retorn, amb l'aterridora vista del buit, m'he aturat, la cara tocant a terra, com també els braços i les cames, que he obert intuïtivament per augmentar la superfície de fregament -de frenada- entre el cos i la roca: els peus ja són al costat del buit, tot jo em premo amb totes les forces contra la pedra bruta de sorra. Em quedo quiet, terroritzat, i alhora esperançat per haver aturat la lenta relliscada. Llavors començo a fer uns mínims moviments per desfer centímetre a centímetre la caiguda i anar-me enfilant cap al punt de partida. En arribar-hi, m'agenollo amb molt de compte, i després m'incorporo, per posar-me de seguida a córrer .en direcció contrària al buit, i no paro fins al cap d'una bona estona. No sé el que ha durat tot plegat, una estona que m'esgarrifarà tota la vida cada vegada que hi pensi. En tornar-me a trobar amb el grup, els caps m'han renyat per haver-me quedat enrere, i jo no he dit ni una paraula del que m'ha passat. És un assumpte meu, i ha estat una de les dues vegades que, a la meva vida, hauré estat a pocs centímetres de la mort –l'altra serà molts anys després, dirigint una obra. I en totes dues un buit enorme haurà intentat xuclar-me.
Altres indrets de Sant Martí de Centelles: