Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Quan amb divuit anys acabats de complir, Jacint Verdaguer encara estudiava al seminari de Vic, el 8 d'octubre de 1863es produí un gran aiguat que assolà la part baixa de la ciutat a tocar del riu Mèder. A banda dels danys materials, hi hagué, víctimes. Tot plegat impressionà vivament el jove poeta que escriví diversos poemes sobre la tragèdia que, en la carta que proposem llegir, adreçada al seu amic Jaume Collell, diu que va extraviar. Hi ha referències de com els fets incidiren en els primers esbossos de L'Atlàntida, ell que no havia vist mai el mar. Completarem les lectures amb un fragment de la crònica dels fets de Jaume Collell, l'única que se'n coneix.
Barcelona, 30 de desembre de 1878
Apreciadíssim Jaume,
Vaig a contestar a ta benvolguda carta amb una altra, per cert, més curta i mal girbada.
Lo que em dius del primer plan del poema era realment de l'Atlàntida dintre el descobriment d'Amèrica; mes això sempre ho he portat secret com un gros pecat de poc seny literari, que crec no posaràs en públic. Lo que no em desagrada confessar és que Colom, eixa gran figura que sempre he venerat, me dugué a veure l'Atlàntida; com en mon poema, la idea d'eix món enfonsat desperta en lo genovès la idea d'un altre continent.
La idea de l'Atlàntida me vingué realment d'un capítol del Temporal y eterno, en què parla de les grans catàstrofes del món, molts anys abans de somiar en fer lo poema ni en dedicar-me a la poesia. És una de les primeres impressions fortes que he tingut en mon freqüent tracte amb los llibres, que m'entrà barrejada amb les rondalles de gegants i illes llunyes encantades, en què tots crèiem en la infància, i se m'ha engrandit després, en lo cervell, amb totes les fantasies de la joventut: los espectacles de roures esberlats pel llamp, d'aiguats com lo de Vic, del que en vaig escriure sis poesies que he perdut, i de tots los desastres i temporals que he hagut de presenciar en mar i terra.
[...]
Vejam si vindràs pels Reis; jo no puc venir encara, per no tenir cap Atlàntida enquadernada, déu nos do paciència.
Que ta mare s'adobe, i tu cuida't bé, i disposa de ton amic,
Jacinto
Altres indrets de Vic: