Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1893, Josep Maria Sert i Josep Torras i Bages es van conèixer al Cercle Artísic de Sant Lluc, gremi d'artistes catòlics. El 1900, quan el segon ja era bisbe de Vic, li va encarregar la decoració dels grans murs blancs de la catedral. La Primera Guerra Mundial i la mort de l'amic, van endarrerir la comesa fins a mitjans de la dècada dels vint. El 1930 va donar-les per acabades i presentà el projecte per a les pintures de les voltes. Es tractava, com era habitual en ell, de grans teles pintades a l'oli i col·locades sobre els murs. Durant els fets revolucionaris de 1936 la catedral va ser incendiada i les pintures destruïdes. El pintor les pintà de nou entre 1940 i 1945, any de la seva mort. Així, un deixeble seu, Miquel Massot i Tetas completà les llunetes de la sobrecornisa amb el temes de les Benaurances que Sert havia deixades esbossades. La temàtica de les diferents parts tracta de la redempció dels homes per la mort de Crist. Tenint-les a la vista, podem llegir la descripció valorativa que en va fer Josep Pla que la clou amb una visita admirada al reatuale gòtic de Sant Pere, obra de Pere Oller.
A les parets de la catedral hi ha les pintures de Josep Maria Sert. Quan els nostres besnéts les contemplaran quedaran fascinats. Davant aquestes pintures, la nostra generació haurà estat una mica refractaria. ¿Què representen aquests homes que pugen i baixen per les parets, fent esforços colossals, amb els bíceps inflats, la mandíbula crispada, les cames rígides, amb una passió pel treball desaforada i enorme? Aquestes pintures són un gran espectacle, una formidable explosió d'art laboral, de constructivitat triomfant. Sert, home àvid, potent, vital — un tipus gegantí —, ha deixat a la catedral de Vic l'essència de la seva concepció del món, el seu ideal d'un art de masses. Si la Humanitat camina cap a les idees que els esdeveniments de cada dia semblen subratllar, els nostres besnéts trobaran en aquesta obra la satisfacció dels seus ideals. La generació contemporània, intoxicada encara per la pintura de cavallet, relativament apassionada pels grans museus, no gaire propícia a l'art social, grandiós i ferroviari, entusiasta dels petits museus situats una mica enllocs desavinents, de les col·leccions recòndites, de les peces inoblidables, admirarà com es mereix aquesta enorme obra mural; però, situada a la catedral de Vic, no deixarà pas de visitar el retaule d'alabastre que fou a l'altar major i ara hi és darrera. La visió d'aquest retaule del mestre Joan Oller produeix un efecte sedant, és com passar de l'exaltació i de la febre a la visió tranquil·la i familiar. A Vic tot sembla tendir a compensar-se
Altres indrets de Vic: