Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és la font amb més requesta de totes les del Montseny. Sempre a qualsevol hora i dia de l'any hi ha cua per anar-hi a buscar aigua. Les paitides, fades o dones d'aigua, li donen nom, d'aquí, potser la puresa de les seves aigües. Va ser cantada per Guerau de Liost en un excels sonet i Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) fa que una paitida canti una cançó en l'ascensió que Ahab, el mític mariner, fa al Cim (Turó) de l'Home cercant la seva redempció.
La font de les paitides
Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.
Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.
Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.
I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.
La cançó de la paitida
Baixo de l'aigua que canta
aferrada a cordes blanques,
salto els blaus graons de l'aigua
com els salta el peix de plata.
Filla i mare de les aigües,
sempre baixo, baixo, baixo.
Oh, canta el meu ventre i canta
el tremolor dels meus braços!
Qui puja, afamat d'alçària?
Sols desperto en la baixada.
Vull ésser embranzida clara
que morirà en aigua plana!
5 febrer [1938]. Aquests dies, al nostre veïnat de "les Paitides" (una dotzena de cases grises, aclofades entre els sembrats, amb olles blaves d'alfàbrega o d'herba de Sant
Segimon a la finestra) s'ha celebrat diverses vegades la gran festa rústica de l'hivern: la matança del porc. Hi conviden amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen "barreja" (vi i anisat), mengen carquinyolis i tasten les primícies de la víctima: tanta carn trinxada, budells, sang damunt les taules i l'olor densa que se'n desprèn arriben a fer angúnia. Però els camperols mengen, bromegen, conten acudits, especialment critiquen les flaques femenines. En aquest ram de blasmes, el marit de la Carmeta és un dels més eminents, Bernat Metge rústic.
17 febrer [1938]. Ha tornat a nevar aquesta nit. Hi ha un pam i mig de neu, i els homes del veïnat de les Paitides han obert camí, amb pales cap al poble. Això sembla un paisatge canadenc: les cases arraulides en la neu, esborrada l'ondulació de les teulades, un serrell de glaç als ràfecs, una grisor densa, densa, al Pirineu i al Montseny. Surto una mica al migdia: el sol brilla i les alzines semblen feixugues de flor. Però cap a les cinc torna a nevar, i tot és blanc, gris, aturat...
Altres indrets de Viladrau: