Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Com en altres pobles d'estiueig, a principis de segle XX, Viladrau experimentà un creixement en el nombre de visitants que passaven un dies al poble del Montseny durant les temporades de bon temps. Per això, el 1900, s'inaugurà l'Hostal de la Glòria, una fonda -ara hotel- enclavat en un paratge sobre el vessant d’una muntanya, a la zona residencial del carrer Torreventosa de Viladrau amb vistes al massís del Montseny. Ocupa una gran casa amb aires senyorials que recorda un càlid xalet de muntanya que proporcionava als turistes un espai bonic, acollidor i de tracte familiar, ideal per a les estades estiuenques que s'hi feien.
Eudald Formatgé, qui fou alcalde de Viladrau durant tres legislatures (1995-2007), explicava en una entrevista amb Albert Garrido (El País, 5 d'agost de 1998) que en les estades que Sagarra feia a Viladrau, escollia la fonda de Ca la Rita, on va ocupar una habitació, les parets de la qual omplí de versos eròtics que la Sra. Rita procurà emblanquinar ràpidament flagel·lada pel puritanisme de l'època. Segons Formatgé, a Ca la Rita hi treballava una minyona, Glòria, que s'establí pel seu compte fundant l'hostal que avui encara porta el seu nom.
No seria estrany, doncs, que les reminiscències de Sagarra a la fonda de Viladrau haguessin estat els fonaments subconscients del drama en vers L'Hostal de Glòria que Sagarra ubicà, finalment, a Ripoll.
ESCENA VI
Els mateixos i GLÒRIA.
GLÒRIA:
D'això se'n diu patir! Males monedes!
Que mal profit els facin! Quina gent!
dos lletugues, tres naps i quatre bledes,
tot a pes d'or! I encar no està contenta. (A Roser.)
Agafa'm el cistell! Què fas parada?
I tu, sant cares-tristes, que no et mous?
M'han tret la pell, m'han saquejada!
Saps a quant va mitja dotzena d'ous?
ANDREU:
Jo?...
GLÒRIA:
És clar, tu no saps res!... I aquestes boques!
I encara els ho faig car!
Volen pans de pessic, crispells i coques!
Quins lladres!... Ai, fill meu!... no he fet pas tard?
Què? No ha vingut ningú?... Veuràs, la Marta
ha tingut una mossa: re, un pollet...
Una gitana li tirà la carta,
va dir que fóra noi!... I l'esmolet...
Ah, l'esmolet, sabessis quina aranya!
M'ha fet sis ganivetes, el bandit...
a l'hora de pagar de poc m'escanya...
I aquests dels matalassos!... Els he dit,
els he cridat de tot, no hi ha manera!
No enllesteixen la feina, i jo esperant...
i encara van dient que l'hostalera
és capaç d'estafar l'Esperit Sant!
ANDREU:
Però reposa, sents?, seu i reposa;
quin belluguet de dona! quin patir!...
GLÒRIA:
Sí, sí, reposa... que en trauré gran cosa!
Vejam, com t'ho faries sense mi?
I no ets tu sol! Senyor, és tota la gresca.
Que la senyora Flora té un treball,
que en Santaló no sap el que s'empesca,
que si la ferradura del cavall,
que si el gos s'ha menjat una gallina,
que si la Francisqueta no està bé,
que mossèn Pau s'escanya amb una espina
i han posat sangoneres al barber.
Ja se sap a qui es crida, i s'atabala,
correu cuiteu! la Glòria se n'hi va
i sense ni un respir puja l'escala
i enfila't fins a dalt del campanar.
"És la Glòria, la Glòria..." i tu t'hi aboques
posant desfiles i posant pegats,
i després fes menjar per trenta boques,
serveix, resa el rosari i frega els plats!
(Fa un gran respir, perquè, naturalment,
ha dit tot això amb precipitació; s'assseu
còmodament, estarrufant les faldilles; es
mira el seu marit i la seva germana.)
GLÒRIA:
Ui, no em coneix ! Aquí? Reina divina!
faig una cuina per llepar-ne el plat,
i quan jo dic gallina, és tot gallina,
i quan donem conill, ni pèl de gat.
Aquí a les festes hi ha un arròs que mata,
i un queda satisfet amb el perfum!...
i la llet, i el cafè, i la xocolata?
el millor del millor del que es consum!
Ui, un hostal, i a aquest hostal, tot crida,
tot és picant com un paner de boll.
[...]
I gent? Demani! Vénen de vegades
mosses que van a França, amb pentinats,
per dar i per vendre, i fan unes bocades!
I matrimonis que no són casats,
i que parlen del rei i escuren ossos,
i que s'agafen amb la por del fred,
i jo, naturalment, faig els ulls grossos,
perquè tots, a la grana, hi tenim dret...
(Petita pausa i petit canvi)
I si un cop Ii piqués la mala lluna,
o es volgués fer passar el mal de queixal
potser li arribaria la fortuna
de trobar alguna cosa que s'ho val.
Perquè això dels jutjats, i el secretari,
i els papers, i les claus de la presó,
t'acaben cargolant I'os del rosari
i te'Is trobes després al païdor.
I aquí dintre, a la cuina, o a l'eixida,
topant un llaminer i un malcarat,
s'aprèn a tenir sempre el cor a mida
i tenir un pensament de caritat.
Roja de sol i de luxúria,
brega amb les tasques i els gormands
i multiplica, per més fúria,
ses renoueres mans.
Tot son cabell delata, enrere,
en trena vil recargolat,
l’estisoreig d’una crinera
de poltre domenyat.
Sota el gipó, desfet del tràfec,
divergentment salten els pits.
Del front convex, dessota el ràfec,
pengen dos ulls petits.
Com esverada vaca brava,
obre els badius de bat a bat,
però, macat son cos d’esclava,
no hi val l’esquerpedat.
De la passiva forma nua
brolla una anònima bavor
que en el vestit es perpetua,
cauteri torbador.
Així, quan passa carregada
amb un cabàs obert, curull,
deixa un alè de migdiada
o de paller remull.
Altres indrets de Viladrau: