Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cuina ben restaurada de casa Gassia pot ser el lloc adequat per llegir un fragment del costumari aneuenc recollit per Ramon Violanti Simorra que descriu els preparatius de la calderada per donar als porcs. Era l'excusa perquè joves i avis es reunissin, en fer-se fosc, al voltant de l'escó i practicar la comunicació oral, narrant històries fantàstiques, passant el rosari, filant, cosint..., fins que es feia hora de retornar a les respectives cases.
A la tardor i a l'hivern, començant pel mes d'octubre fins els primers d'abril, hom acostuma donar calderada als porcs, i com que les vetllades són prou llargues, després d'eixir del rosari i haver sopat, es dediquen a fer bullir la caldera al foc tot passant el rosari, filant, cosint i fent altres feines pròpies de la vora del foc.
Tot acabant de sopar, les noies de la casa, la mestressa o la mossa (si n'hi ha) preparen la calderada més o menys així: primer de tot, posen una capa de trumfes al fons de la caldera, després bleda-raves, tabellot, [1] cols, bros i totes les triadures de les verdures del menjar de les persones; després hi posen tota l'aigua de les aixarrabadures dels plats i atuells de fer el menjar; tirant-hi després, unes quantes farrades d'aigua de la font si és que amb les aixarrabadures no n'hi ha prou; seguidament dues dones o homes, agafen la caldera un per cada costat d'ancera i la pengen als cremalls del foc i així que es va coent remenen el contingut amb un bastó, fent pujar la vianda del fons a dalt i la de dalt a baix per tal que es cogui bé.
Abans, quan ja tothom s'havia aposentat al voltant del foc, aleshores resaven el rosari; hi havia casa que a l'hivern en resaven dues parts, i a l'estiu una, però el més corrent era de resar-ne una sola part i durant el temps de fer bullir la calderada. Després de la lletania començava la rècula de parenostres; no descuidant-se mai de resar-ne un per a l'ànima dels difunts de la família; pel sant de cada u de la família o de la casa, a sant Antoni perquè els guardés de prendre mal a persones i a bèsties, a sant Pere per què els hi obrís les portes del Cel a l'hora de la mort, a sant Gervàs i a sant Potràs advocats de les trencadures, a les ànimes del Purgatori i així successivament tota una lletania de divinitats celestials, que els vells pallaresos invocaven amb tota la fe. [2]
Passat el rosari, començaven a arribar els veïns i coneguts que no feien bullir la calderada, i per tal de no gastar llenya s'anaven a escalfar al foc dels altres; o bé perquè tenien només que el porc de pens [porc d'engreix], no els calia fer bullir la calderada sinó dia per altre. Aleshores començava el bo de la vetllada. Les filadores (totes ja dones d'edat) feien rodar constantment el fus filant cànem o llana; altres dones i noies feien creuar seguit seguit, les agulles de tricotar, bo i fent mitja, tricots, calcilles i altres peces de punt, la mestressa de la casa tarneiant la roba de les mudes, tot bressant mantes vegades el petit nadó; l'àvia o l'avi contant rondalles, endevinalles i acudits distreien els concurrents a la conllecció i a la xinalla; el pastor assegut al banc del fum bo i fusteiant amb el ganivet, feia treballs artístics d'art primitiu ben interessants i a l'ensems alternava amb els avis a contar coses i narrar fets de la vida pastoral; i així passaven els mesos més crus i gelats de l'hivern, alternant-se els amics i veïns de l'una llar a l'altra durant el temps de fer bullir la calderada. Passat sant Antoni de gener fins a Carnestoltes, algun que altre disfressat animava les conlleccions, tot fent-hi visita i a fer-hi algun gambirol i passos del que volien representar les disfresses.
Per allà a les nou tots els concurrents feien conllecció, això és, la mestressa de la casa treia fruites seques del rebost, (nous, ametlles, avellanes, pomes, peres i a voltes algun xolís o formatge) el qual servia en un plat o plàtera i la posava a la mossa, [3] i tothom anava pessigant d'allí; després s'aixecaven i amb molta parsimònia es donaven mútuament la «bona nit». Als pobles que no hi havia llums als carrers, hom acudia a les conlleccions il·luminant-se amb llanternes de llauna artísticament foradada o de vidre, i també amb llumeners d'oli i de petroli, llumeneres i teies o tronquets de boix secs.
[1] Les tavelles o pellofes de les mongetes seques, després d'haver-les picat.
[2] Recordem aquelles vetllades per haver-les viscut en la nostra infantesa, en la qual, des dels sis anys fins als dotze, vàrem passar el rosari totes les llargues vetlles hivernals de la nostra llar pairal a Sarroca de Bellera.
[3] Estri de ferro o fusta, compost d'un mànec d'uns cinc pams unit per un extrem a un cèrcol; l'altre extrem es subject6a a una anella o galfó sota la campana de la xemeneia, el qual té moviment horitzontalment, per poder col·locar-se la mossa cada u al seu davant.
Altres indrets de Esterri d'Àneu: