Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situat en els números 22-24 del carrer dels Camps, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu es va fundar el juny de 1994 amb l'objectiu de reproduir la vida del Pallars a principis del segle XX. Hi llegirem un fragment del costumari de Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 1903-Barcelona,1956) que descriu remeis casolans de la gent de la vall d'Àneu per a remeiar les malalties dels animals de bast. També proposem la lectura d'un fragment de dietari de Joaquim Molas (Barcelona, 1930) que recrea una de les trobades dels escriptors als Pirineus, i un poema de Ponç Pons(Alaior, 1956) en què fa un repàs etnogràfic al seu descobriment de les valls i, especialment, d'Esterri.
Quan es nafren, cullen una molsa molt fina que es fa a la soca de les boixeres, i ben asparpillada (esllenegada), amb els dits la posen plana a la llana del bast per on els toca a la nafra; a les aubardes, rasquen el teixit amb una pedra rasquenta (rasposa), perquè un cop esfilagarsat sigui més suau. També fan balzes per a guarir-los; un d'ells és així: es fan bullir timonets (farigola), fulles de noguera i de roses amb vi, i després amb aquest líquid els renten bé la nafra. Les nafres es fan a l'esquena dels animals conduïts per mossos o traginers deixats, puix que si es nafren és perquè deixen tòrcer la càrrega.
Quan les bèsties de càrrega no es troben bé i no tenen ganes de treballar, els posen un sereny, que consisteix a fer passar amb una agulla molt grossa un tros de corda travessant la pell del pit, la qual corda deixen penjar nuada de cada cap durant uns dies i per allí se'ls escorre tota la sang dolenta.
Hem sopat a Esterri, on se'ns ha afegit l'Àlex Broch, amb la seva maleta d'executiu. I, un cop sopats, hem fet, sota la llum de la lluna, el primer recorregut, quasi irreal, per la vila: carrer major, ple de comerços i cotxes que van amunt i avall, la nova església de Sant Vicenç, del XVIII, i la Creu de Terme, de 1633. A dreta i esquerra, carrerons de pedra picada, el pont romànic sobre la Noguera, cases i bordes escalonades, la famosa casa Gassia, nucli de l'ecomuseu, algunes ruïnes parroquials. I, al final de la vila vella, la plaça de la Closa, amb la caserna de bombers i el poliesportiu. A la conversa, dos temes recurrents: les virtuts d'Esterri i, més en concret, de l'ecomuseu i de les jornades monogràfiques que, cada any, organitza, si no vaig errat, des del 94, el Consell Cultural de les Valls. I el teatre, el tema monogràfic d'enguany.
Esborrany de nocturn a Esterri d'Àneu
...com qui, vistos los baixos de la vida,
vol veure-la millor des dels terrats.
Jacint Verdaguer
Com els vells aneuencs que han viscut arrelats
a uns paratges i uns noms (Isavarre, Borén,
Jou, Isil, Sorpe, Alós) d'incansable bellesa,
jo que sóc d'on s'acaba la terra i el mar
és un vast horitzó travessat de gavines,
visc en vetlla exhumant antics mots que han omplert
de vivor i de sentit el sec sòl d'una pàtria.
He provat de cantar la grandesa del cel
estelat sobre els cims poderosos d'Esterri,
però s'alcen esquius durs presagis que parlen
d'altres terres i gent de petjada mesquina
que conjuren la neu i fan ploure tristesa.
Cridaners danyadors, no coneixen els marges
d'on s'enfanga el senderi i s'esfondra el somriure.
Paridors d'escorpins, reus de femta i zitzània,
ens agrisen la veu i agredeixen els llocs
seculars que han perdut la ufanor i l'alegria.
Serem fills maleïts de l'oprobi i l'ultratge?
Terra nostra i mortal, terra aspriva i calenta,
la llavor de l'orgull farà viure salvats
tots els símbols que el temps ha gravat en la pedra.
Abocat a un demà d'incertesa i neguit
(vagi on vagi em lacera el record de les Illes),
com els homes primers quan van descobrir el foc,
ara veig que la vida és només en el buit
univers del no-res un miratge i esguard
fascinat en la nit la claror del poema.
Altres indrets de Esterri d'Àneu: