1
La Draga és un dels més antics assentaments d'agricultors i ramaders del nord-est de la península ibèrica. El poblat neolític es trobava situat al centre del marge oriental de l'estany de Banyoles, en una península que s'hi endinsa i que el deixa voltat d'aigua pel nord i oest. Sembla que va estar poblat entre mitjan i finals del VIè mil·lenni aC. Va ser descobert l'any 1990, arran de les obres d'enjardinament del parc de la Draga, i des d'aleshores s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, tant al sector terrestre com a la zona subaquàtica, on estava l'antiga platja neolítica. S'hi han reconstruït algunes cabanes mitjançant mètodes d'arqueologia experimental. El topònim Draga està segurament relacionat amb la llegenda de Sant Mer que va matar el dragó que hi habitava i tenia terroritzada la població. Des de qualsevol punt de vora l'estany, tenint a la vista a l'altra banda, can Morgat, un altre centre llegendari de l'estany podem servir-nos de lectura del fragment de Canigó, de Jacint Verdaguer que tracta el fet llegendari, de l'adaptació que Antoni M. Rigau en féu i d'un text de Jaume Farriol que descriu l'entorn d'aqust lloc.
