1
El Puig de Sant Martirià, també anomenat del Convent Vell, és una muntanya de 242 metres que es troba a la part nord de l'estany de Banyoles. S'hi troben les ruïnes del Convent Vell, del segle XVII. També un dels pocs camps d'oliveres que van sobreviure a l'any del fred 1953, que va matar gran part de les oliveres de la comarca. A tocar, hi ha el Mirador de la Creu, excel·lent talaia del Pla de l'Estany: una panoràmica que abraça els Pirineus i el Prepirineu, especialment representats pel Canigó i per la Mare de Déu del Mont, cap al nord, l'Alt Empordà cap a l'est, el Baix Empordà i les Gavarres cap al sud, i la serralada Transversal, amb Sant Patllari en primer terme i Rocacorba en segon, cap a l'oest. Dalt del pujol, hi trobem l'ermita homònima, que segons la llegenda és on es van albergar les relíquies de Martirià d'Albenga, Sant Martirià, patró de Banyoles.
L'estany, considerat d'origen càrstic, mesura aproximadament 2.150 metres de llargada per 775 al lòbul nord i 725 al del sud. Té una superfície de 111, 7 hm2 i un profunditat màxima de 62 metres.
Del Mirador de la Creu estant, serà el lloc adequat per fer diverses lectures referides al puig i a l'estany. Ens servirem de tres fragments evocadorament descriptius, el primer, de Josep Pla, molt sintètic, els altres dos de Josep Maria Espinàs i Jaume Farriol, respectivament, més descriptius i de dos textos lírics de J. N. Santaeulàlia que qualifiquen l'estany divisat d'aquí dalt estant com d'una "gran petjada blava".
