Miranda de la Torre del Rem

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall
Obra: Poesia completa , 2011

Hora lacustre

En aquest banc hi passaríem
llargues hores parlant
o bé llegint algun poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en l'aire.
Veiem Shelley,
castells al vent, un vespre de tempesta,
travessar el llac i naufragar.
Naufrago en l'ésser.
Deixa'm cridar: nit, cel, fosca, barranc.

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall
Obra: Poesia completa , 2011

Aquests xiprers

no són per mi;
seran per qui mori en les aigües
del llac.
De tant en tant els veia
quan l'aigua li omplia
la meitat dels pulmons
i s'enfonsava
per sortir una altra volta,
cada cop amb menys ànims.
Ara,
ja les pupil·les quasi mortes reflecteixen
les imatges del món enterbolidament.
La vida
se li gira d'esquena al timó.
I tot el cos fet una esponja, xop,
sense possibilitat d'esprémer-lo,
definitivament ha entrat
a l'embut del no-res.

Autor: J. N. Santaeulàlia (Pseudònim de Josep Navarro i Santaeulàlia)
Obra: Una ombra a l’herba , 1998

Estany

Aigua que dorms, tranquil·la, en una embosta
de serres onejants i vellutades,
envermellida amb la sang de la posta,
negra de nits i lívida d'albades.

De tantes velles llums emmirallades,
busca l'or adormit qui se t'acosta
voltat d'interrogants sense resposta;
de tantes llunes, tantes nuvolades

i tanta ombra fugaç fosa dins teu
com les paraules dins l'oblit de Déu,
eternitat en forma de petjada.

—I amb la profunditat d'una mirada,
atraus, inexplicable com la vida,
el pas sense retorn del suïcida.