Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les vint pesqueres que es conserven estan situades a la banda sud i est de l'estany de Banyoles, de fisonomia molt variada i construïdes sobre la llosa de travertí del fons. La tercera que trobarem baixant del puig de Sant Martirià serà la de la Carpa d'Or. Va ser construïda a la primera dècada del segle XX amb trets medievalistes i orientals propis del corrent modernista. La porta d'accés té forma d'arc de ferradura estrellat d'inspiració oriental. El terrat consta de merlets d'influència medieval. La va construir el mestre d'obres Jaume Casellas i Serrà, àlies "El Frai", inspirat en la casa banyolina de can Sol, obra de Josep Puig i Cadafalch. Com a fet curiós podem destacar que, el 1937, hi va pescar el cònsol rus a Barcelona, Vladimir Alexandrovich Antonov Ovseenko. Tenint a la vista la pesquera, podem llegir el fragment d'Una dona d'aigua, de Neus Esponellà que descriu la pesquera on es trobaran els dos protagonistes per a culminar la seva passió amorosa.
«La Carpa d'Or», com gairebé tots sabem, és la pesquera situada estratègicament en el punt precís i preciós del començament de Cap de Bou, en el revolt de La Draga. La que s'endinsa, ni poc ni massa, aigua enllà com si cerqués l'altra vora, en el vuit quasi perfecte amb què la Natura ha cal·ligrafiat l'Estany.
El seu aspecte deliciosament «demodé» ve accentuat per les ingènues ogives i per la seva corona de merlets jamai estrenats; però en posició permanent de defensa, enfront d'un enemic inimaginable si descomptem la tramuntana.
Hem filosofat, no fa gaire, sobre la inoperància de les dates en la recerca de la gènesi del fenomen «pesquera». Però la cronologia —cal reconèixer-ho— esdevé imprescindible, mal sigui només per aproximació, quan es contempla la vida i miracles d'una d'elles en concret.
De la que pretenc historiar, no n'he trobat pas la data de la seva construcció ni la de la pertinent llicència municipal.
Rectificant i complementant puntualitzacions anteriors, dono avui per vàlida la versió segons la qual —durant la Guerra Europea— Melcior Barceló i Casademont, hereu de «Mas Palau», encarregà al mestre de cases banyolí Jaume Casellas («El Frai»), la construcció d'una pesquera a «Cap de Bou». «El Frai», no feia gaire, havia aixecat a Banyoles un edifici projectat per Puig i Cadafalch. (El casal, del Passeig de la Indústria, que va ser conegut per «cal senyor Sol».)
L'arquitecte modernista hi havia incorporat —insòlitament i potser també genialment— estructures i ornamentacions de procedència aràbiga.
Tot fa suposar que «el Frai» —sagaç i oportú— no dubtà a traslladar a «Cap de Bou», pel seu compte, mostres de l'estil «califal» que Puig i Cadafalch havia plasmat a «Can Sol».
Els perfils i fistons de les obertures ens ajuden a creure-ho així.
Alguns anys després de la seva construcció, per combinacions financeres que no venen a tomb, la «pesquera d'en Mención de Can Palau», passà a pertànyer a una cooperativa de la construcció, fundada per joves paletes l'any 1917, quan a Rússia triomfava la Revolució. Aquesta circumstància històrica, combinada amb la congènita sornegueria local, havia valgut als emprenedors cooperativistes el sobrenom de «Els Soviets».
Aquest fet convertí la pintoresca caseta en «la pesquera dels Soviets». (Talment semblaria un signe de predestinació... Ja veurem per què ho dic.)
En Vila, popularment conegut com «El Terrisser», malgrat les depuracions que la plantilla municipal havia sofert, continuava ocupant el seu càrrec de «Guardaaigües». En Vadó —cal dir-ho— era un expert coneixedor de l'Estany, dels seus peixos i dels moviments de les aigües lacustres.
Manejava el bagant amb una oportunitat força acceptable. Intervenia en qüestions tan delicades com les dels dies i hores de «riego» i —per arrodonir-ho— pronosticava els canvis de temps amb una anticipació sorprenent i un encert relatiu, com sol passar als més bregats meteoròlegs.
Era un fumador de pipa inveterat. Conreava, amb un cert descuit, una barba bíblica, grisenca, que el fum de la pipa rossejava a claps. Cantava amb veu de baríton. Posat a taula —solia dir— era incapaç de «fer un mal paper».
Com a distintiu del càrrec —assimilat al d'agutzil— empunyava una vara amb pom de metall, es cobria amb gorra de visera lluent i vestia uniforme gris.
Era de bona estatura, amb un aire entre marcial i rústic.
Un dia del desembre del 36, en Vadó va ser cridat a l'Alcaldia, que ocupava llavors en Benet Dilmé. El «Terrisser» hi acudí, un xic intrigat. L'Alcalde li confià una missió delicada. Acompanyaria i instruiria sobre els secrets de la pesca a l'Estany, el Cònsol General de Rússia, senyor Antonov-Ovseenko, que s'allotjaria al «Flora» els caps de setmana que tingués gust a venir a Banyoles. Se li posaria a disposició «La Carpa d'Or».
Va ser així com en Salvador Vila i Tomás, (a) «El Terrisser», va convertir-se en company i assessor de pesca de l'alt enviat de Stalin.
Passo sovint —a peu o a cavall— per La Draga. Algunavegada, mirant la pesquera, em ve a la memòria aquell homemenut, elegant, curt de vista, estratega, pescador, escaquista,bocafí i un xic golafre, enamorat de la seva dona, amic del Jutgei deixeble de Salvador Vila i Tomás en l'honestíssim art de lapesca a l'Estany i, per afegitó, temible agent de la GPU, caiguten desgràcia, acusat de debilitat criminal, empresonat, executat irehabilitat —el seu nom i el seu historial— en l'etapapoststaliniana.
Jo no vaig aconseguir veure'l cara a cara. Recordo laseva silueta esquifida, estintolat a la barana de «La Carpad'Or», enderiat amb els moviments del suro o qui sap si —coma bon jugador d'escacs— meditant la jugada...
El niu que els havia proporcionat el doctor Isern era unapesquera en forma de torreó, flanquejada per una porxada ons'emparrava una buguenvíl·lia tortuosa que escanyava els pilarsde fusta. La planta de l'edifici mirava al llac i tenia tresdependències: un bany senzill que servia de quarto de malsendreços, una saleta moblada amb un divan encoixinat queconvidava a conversar o fer la migdiada i una terrassa enllosada.Les finestres de la sala donaven als quatre punts cardinals i laterrassa comunicava amb un petit embarcador de fusta.
De bon principi la Sarah es va mostrar reticent a la ideade trobar-se a la pesquera, tot i la fascinació que sentia perl'estany, però va acabar cedint davant l'evidència quenecessitaven estar tranquils, i aquell espai privat era el millorlloc.
Altres indrets de Banyoles: