Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les coves de Serinyà, un jaciment prehistòric descobert el 1866 pel pare Josep Catà, està format per un conjunt de coves travertíniques situades a les vores del riu Serinyadell. El 1871, el farmacèutic Pere Alsius i Torrent hi inicia excavacions i, el 1887, hi descobreix la famosa mandíbula a la Bora Gran d'en Carreras. Les coves de Serinyà al paratge del Reclau (Arbreda, Mollet-I i III, Pau, Cau del Roure i Reclau Viver), i una mica més al sud la Bora Gran d'en Carreras i els Encantats de Serinyà, formen un conjunt únic a Catalunya per a l'estudi del paleolític mitjà i superior entre 15.000 i 9.000 aC. A partir 1943, es varen reprendre les excavacions sota la direcció del metge i arqueòleg banyolí Josep Maria Corominas i Planellas. Els homes de Heildeberg, de Nandertal i els Sàpiens, la nostra pròpia espècie, hi varen viure durant llargs períodes. Les excavacions que s'hi duen a terme des dels anys 40 del segle XX han permès trobar algunes restes de les tres espècies esmentades, al costat de nombrosos útils i de fauna caçada.
En qualsevol punt del conjunt arqueològic podem llegir un text de Josep Pla que recrea l'interès d'uns joves per la mandíbula i el record d'ell d'haver-la vista a la farmàcia Alsius.
La que després s'anomenà la mandíbula de Banyoles passà tants anys a la cova de Serinyà que quedà, en certa manera, incrustada en una pedra o, millor dit, un roc s'incrustà en l'angle mandibular. Aquesta situació li donà durant molt de temps — des que fou descoberta fins fa pocs mesos— un aspecte ferotge, terriblement prehistòric, d'un primitivisme decisiu. Ara, neta del pedruscall que amb la mandíbula s'aglomerà, ha quedat més presentable, més suau, en certa manera més tolerant, higiènica i enraonada. La mandíbula és menys dramàtica, ha perdut tensió antropofàgica, no fa tanta por. D'altra banda, és més assequible a la investigació i a l'estudi.
Altres indrets de Serinyà: