Contemplo una vegada més el límit intens...
Autor:
Manuel Garcia i Grau
Obra:
Els noms insondables
, 1990
Pàgina:
24
12
«La realitat s'acosta lentament.»
Rainer María Rílke
Contemplo una vegada més el límit intens
dels meus passos en la nit encesa
Voravia de l'enyor.
El carrer Cronista Revest se'm fa ara escenall
De nous silencis i antigues remembrances,
La senzilla quietud dels àlbers i les finestres,
El gemec lent d'aquesta ciutat d'estigmes i oblidances
m'omp1en la boca d'un solatge amarg i espès.
Sols els mots que mussito,
amb espurnes de solitud entre les genives,
m'arrabassen els presagis i la sotja
i, amb una suau gaubança, el vent adormit de la nit
em somou furtivament noves presències,
íntims miratges de les hores sota l'esguard
del sobreviure.
Recordo el tràngol rebel de les mans
i, pas a pas i a poc a poc, retorno a casa
on els cristalls del rebedor m'acaren de sobte
amb un rostre desconegut i perdurable.
Voreres de la coneixença,
digueu-me quin silenci i quins gestos
ens han desarrelat inescrutablement
sense saber-ho,
quines sendes ens cal respirar per trobar les naus
on prosseguir callades paraules, desitjos i solsticis.
