Incertament em segueixes captivament, vida...
Autor:
Manuel Garcia i Grau
Obra:
Els noms insondables
, 1990
Pàgina:
35
23
Incertament em segueixes captivament, vida,
i em fas ferida oculta del teu propi deler;
secretament em segueixes combatent, certesa,
presoner invicte com sóc del teu miratge
d'oblits i coneixences.
A l'íntim paratge del llavi
l'existència se m'esdevé més crua i assedegada,
arbrant-me la gola que sols em basta per viure'm.
Però, digueu-me
quins mots he de respirar per saber-me?
quins espills o quins boscams cercar
per conèixer la sofrença i la foscúria de l'home?
digueu-me
quins màstils i quines albes lliurar-me
per retrobar la pell estrafeta i esgallada
del meu sobreviure?
Silenci. I més enllà un altre silenci.
El dubte. El mar. La nit. La paraula. I res més.
Sols aquesta incertesa que em continua captivant
em nafra la vida amb el seu gest insubornable.
