Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nom Lledó prové del lledoner sota el qual es va trobar la petita figura que avui és venerada com a Mare de Déu del Lledó. Segons la llegenda, un llaurador anomenat Perot de Granyana va trobar la imatge mentre llaurava les seves terres. El santuari que veiem avui és el resultat de la reconstrucció de l'anterior edifici després de la Guerra de Successió a càrrec de l'arquitecte Pedro Juan Labiesca. Inaugurat el 1766, és el temple rural més gran del País Valencià.El 1924 el cardenal Vidal i Barraquer va coronar canònicament la Mare de Déu i la proclamar patrona de la ciutat de Castelló de la Plana, en el lloc avui presidit per un singular fanal. Finalment el 1983, Joan Pau II elevà el santuari a la categoria de basílica. Un fragment d'una prosa costumista de Salvador Guinot descrivint un dia de romeria, un poema de Bernat Artola Tomàs en forma de cançó popular i, finalment un fragment d'Una altra història, de Vicent Artur Moreno ens poden servir de lectura a l'interior o exterior del temple.
Campaneta de Lledó
Campaneta de Lledó,
que repiques a migdia
per a goig de Castelló
i descans de l'alqueria!
Campaneta, campaneta,
que cantes l'oració de cor,
com una xiqueta
que s'ha deprés la lliçó.
Sona, campaneta pia,
campaneta de Lledó!
Tota la plana somnia
quan sent la teu cançó!
De romeria (fragment)
Me sembla vore encara al sinyó Nasio de Pagès, el sombrero de borles tapant els pèls blancs, la camisa de llenç caser, més blanc que la neu; el jupetí de panna damunt de la samarra, la faixa de seda negra, els saragüells estrets, les calces blaves de cotó, i les espardenyes de cara ampla i poca veta, el gaiato en la mà, més acatxat pel pes dels anys (setanta-quatre) que pel càrrec de la berena, eixir pel portal del Toll i Caputxins a les sis i mija del matí i anar-se'n cap a Lledó, dia de la Madalena i bon dia de l'any mil hui-cents setanta-nou.
— Patxol! Tamé hagueren pogut apanyar este camí un poc pa un dia com hui! Com se coneix que ara no té força el gremi, ni fan cas d'ell! Eixos pixavins de ca la vila només pensen en el Passeo de Ribalta, i els camins del terme que es perguen. Allí, vinga de gastar-se cents i mils de lliures en abrets i floreres que no valen un sou, i pa natros un peó els dol... Com si la llaurança, patxol! no pagare la contribució i els arbitres, i no fore la riquea del pobre i el sosteniment dels de brusa i dels de chaca... A este blat li falta aliment, i lo que és l'amo, encara que estem en Quaresma, no té traça de dijunar, patxol! que té unes mofles... Pos no sé què espera a posar-li vano... Si és que li he de dixar jo els diners, hi, hi, hi! en tantes pelucones que té i la terra cada dia més perduda... I és que Déu dóna faves a qui no té quixals... Hala ahí, vinguen tarongers! Consevol dia haurem d'anar per blat fora vila. I en una terra tan agraïda i de bon rec, patxol, que es poden sembrar i arreplegar collites per a omplir la casa gran. Bé menjarà la gent jornalera!... Com no menge taronges i bollo... Bollo? Si anem aixina, ni panís collirem. Tot tarongers, patxol! i la pobrea que rebenta de flato! Eu! Ja es menetge la campana de l'ermita.
Els fills de l'ermità, a l'oir les descàrregues dels guardes rurals quan la processó eixia del poble, se ficaren, a mitant vestir encara, en l'església, i, agarrant la corda de la campana, avisaren a la partida el començament de la festa.
M'explicaré. La Mare de Déu del Lledó la reverencien tots els castellonencs. És una imatge aparentment cristiana. Però per favor... posem una música suggeridora, com d'estrip-tease i anem despullant-la. Llevem-li la corona, les joies, traiem-li els vestits imaginaris i... just al centre del tronc de la Mare de Deu ens trobem... una mena de mandonguilla blanca, una mena d'eruga vertical... I és que el que no sabem és que aquesta imatge és molt anterior al cristianisme. Sota el vestit i la corona, al bell mig de la imatge cristiana, al centre de l'embolcall popular modern, s'amaga una deessa neolítica de fa uns 7.000 anys. I va venir segurament de l'Orient Fèrtil, de l'actual Anatòlia, però com? Quan? Ho ignorem. Suposem que acompanyada d'aquelles imaginàries ones culturals del gran llac -del gran toll- que és la Mediterrània. Tots els pobles i cultures de les seues riberes s'hi comunicaven.
L'edat del Bronze és una època molt llarga en el temps, on ens arriben influències de tota la conca del Mare Nostrum. Possiblement, l'ídol oriental que ara és l'ànima de la Mare de Déu del Lledó arribaria en una d'aquelles onades imaginàries d'influències orientalitzants i aculturacions.
Altres indrets de Castelló de la Plana: