Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es creu que aquest castell ja existia en temps dels àrabs en l'emplaçament actual. Va ser fet enderrocar per Felip V, tot i que després va ser refet per servir de caserna. El 1825 es convertí en presó i, actualment, restaurat per la Diputació, acull activitats diverses. La muralla tancava la vila amb cinc portals dels quals només se'n conserva un, el del Bou, amb les armes dels ducs de Medinaceli. Precisament aquest portal o bé a dalt del castell poden ser bons punts per llegir una breu descripció de Josep Maria Espinàs del castell i l'entorn i un poema de Salvador Estrem i Fa.
Des de la Quartera es pot anar a visitar l'església i després a la recerca del Castell, en el punt més elevat de la vila. Des d'on m'ha fet més impressió era vist des de baix, de la carretera estant. Quan s'arriba a Falset venint del Masroig se'l veu enlairat a l'esquerra: semblava encara poderós, presidint el fris de les cases més velles de la ciutat. Vist de prop, és a dir, tot entrant-hi, un s'adona de seguida, massa cruament, de la seva desfeta. M'he passejat pel clos enrunat, procurant de no trepitjar els petits horts que ara s'hi conreen. Cal arribar, però, al final. Cal abocar-se -amb precaució- al panorama del Baix Priorat, que des d'aquí es contempla meravellosament.
Jeu la vila arreplegada
a l'esquena d'un pujol,
en els solcs de les teulades
hi verdeja el borrissol;
quieta i arredossada
sota el flam del campanar,
té color de mel rosada
quan la venen de crestar.
El sol es l'ardenta brasa
dels primers dies de juny,
cau a doll dintre la plaça,
pels carrers estrets s'esmuny,
té un lliscar a les barbacanes
i s'aboca ais finestrals
encenent les amples golfes
i els rebostos endreçats
en un clot de llicorell.
Part d'amunt de les teulades
l'aire bull de tant calent,
í fa pampallugues grogues
si no es mou l'ocell del vent;
els nois juguen a la plaça,
galtes roges, ulls desperts,
la camisa a mitja sina,
peu descalç, cabell desfet,
es barallen, criden, canten,
treuen l'oci dels carrers,
són la joia d'aquells avís
abaltits al porxo vell,
que no tenen altra tasca
que menjar i portar el farcell
d'un munt d'anys a les espatlles
i a l'arruga de la pell,
i al morat de les genives
amb uns quants bocins de dents,
o el contar d'aquelles gestes
d'allunyats capteniments,
de bullangues corregudes,
de les guerres del seu temps,
de les dones que empaitaren,
de les cremes dels convents,
del trasbals d'Scala-Dei
i els que hi feren passament
amb les unces que els cartoixos
van donar a guarda als parents
i als amics de bona mena
que estimaven el Convent,
i ara tenen terra bona
a menar d'arrendament,
tenen terres conreuades,
que ara esperen la rialla
que vindrà dels fruiterars;
pomes, peres, avellanes,
nous, magranes, figues, glans,
les ametlles auriades
i els penjolls de raïms blancs,
salta els ventres de les gerres,
i els regals del vernissat
són desfets en brins de plata
reflectits al groc dels plats
i als perols de confitures
a les lleixes renglerats.
Als ampits de les finestres
els clavells són esclatats,
les alfàbregues florides
i els geranis apomats,
amb el groc d'un vol d'abelles
que no para el zumzejar;
rere les cortines blanques,
veus de dona, veus d'infant
asseguts al volt de taula
que és una mena d'altar
on s'hi dona l'escudella
cada dia per dinar,
amb la gràcia del vi negre
i la morenor del pa;
als portals de les entrades
hi ha mosques al recés,
ensumant l'olor que puja
del vi ranci dels cellers,
quatre botes que somien
i garriga, i bosc, i erm
tenen terra que no dóna
i que es mor de sentiment,
i les cases a la plaça
sense fruit ni parament,
als llindars, les portes cluques,
part de dins, l'espaí silent
perquè viuen fora vila
allunyats dels freds d'hivern,
oblidats dels que treballen
al rosec del sol i els vents,
de les neus, de les gelades,
i els dolors de tanta gent
escampada en les collades
dels penjats del llicorell.
Altres indrets de Falset: